Durant la dècada dels 60 Catalunya va transformar-se. Principalment d’Andalucia, Extremadura, Galicia i Múrcia va arribar gent que en els seus pobles no tenien treball i patien molta misèria. Arribaven amb una maleta de fusta o de cartró amb les poques pertinences que tenien i amb els primers guanys es compraven una gabardina i un rellotge de pulsera. Es retrataven per enviar la foto a la seva familia i mostrar així la seva progressiva prosperitat.
Personatges que més tard es feren famosos venien de l’emigració com Manolo Escobar, Maria Jiménez, Pedro Ruíz, José Manuel Lara, Francisco Candel entre altres varen instalar-se a casa nostra i van fer fortuna.
Catalunya va crèixer en número d`habitans perquè arribaven families numeroses amb un número considerable de fills que s’acostumaren rapidament a una vida millor, començant els petits a parlar la nostra llengua i sentir-se catalans.
Prop de la casa dels meus pares va instalar-se una familia amb molts fills. El més petit venia sovint a veuren´s a l’hora de dinar perquè sabia que la mare li posaria un plat calent a taula amb caldo i carn d’olla, cosa que qüasi desconeixia ja que en la seva familia el seu menjar habitual eren “migues”.
Els fills van anar creixent i van apendre un ofici i aquell nen que no entenia que a casa es menjes bé, als 14 anys va aprendre l’ofici d’electricista.
Passava el temps i aquell noiet va establir-se per compte propi, va construir-se una casa, va tenir fills i va ésser un català ben arrelat a la nostra terra. Els seus fills porten un cognom castellà però no coneixen la terra del seu pare i el sentiment català el porten dins del cor.
I ara el president d’Extremadura ens diu que els hi hem pres els ciutadans que van venir per voluntat pròpia a Catalunya. Parlant amb persones originàries del sur de la Penísula estan contents d’haver fet el pas de deixar la pàtria nadiua per instalar-se en pobles i ciutats de Catalunya.
Generalment aquestes persones s’han integrat al país. Tots més o menys tenen el seu habitatge propi i els fills i nets defensarien Catalunya com el seu país.
El president extremeny que culpa a els catalans d´haver-els-hi robat la seva gent no coneix ni remotament Catalunya. Molts dels originaris d’aquesta regió defensen la nostra pàtria amb fervor, perquè aquí hi han trobat el benestar, el lloc on arrelar i on els seus fills i nets han nascut, crescut i mirat bel futur amb esperança. Són uns catalans més sense cap mena de distinció entre nosaltres.
