Xavi Bou (Barcelona, 1979) és fotògraf i conserva la fascinació per la natura que va descobrir observant les aus al delta del Llobregat amb el seu avi. El 2003 es va llicenciar en Geologia a la UB, però després va estudiar a l’Escola Grisart de Fotografia i va fundar un estudi especialitzat en postproducció fotogràfica. Si el cerqueu a internet, Xavi Bou apareix associat a ornitografia, un mot encunyat per ell. Nationtal Geographic ho va clavar: Si els ocells deixessin petjades al cel, s’assemblarien a això, deia el títol de l’article d’onze pàgines dedicat a les ornitografies del Xavi. Però el fet és que, quan volen, les aus no formen cap rastre observable a ull nu. El que fa possible la visualització d’aquesta traça és una ornitografia: la captura fotogràfica d’un seguit de moments cronològics d’un vol, i la posterior concatenació dels fotogrames en una única imatge. És a dir, la congelació en un instant d’un moviment invisible. El cinema al revés.
Podeu trobar les seves ornitografies a http://www.xavibou.com/index.php/project/ornitographies/
1.- Per entendre’ns: quan una serp llisca sobre la sorra fina o el llot apareix una impressió sinuosa del recorregut que fa. Una ornitografia seria això, però referida a la trajectòria d’un ocell en el cel?
— Això va ser el que em va dur a preguntar-me quina petja podrien deixar els ocells en el cel. Però de fet, una ornitografia no mostra el rastre. La seva màgia és que aquestes línies són la imatge de l’ocell d’inici a la fi. No és un petja o un rastre, sinó un ésser viu observat amb una percepció del temps diferent.
—La percepció del temps, i de la realitat en general, està limitada pels nostres sentits…
—Efectivament. I les ornitografies, que poden ser belles i espectaculars des del punt de vista plàstic, ens ajuden a qüestionar els límits de la nostra percepció. La fotografia, si es fa cercant l’aspecte científic de la natura alhora que la seva perspectiva fascinant i bella, té molt a aportar.
2.- Deus comptar per centenars les hores d’observació i espera a paratges de tot el planeta. És possible acostumar-se a les meravelles de la natura? O encara et sorprens aguantant-te l’alè davant l’envergadura desplegada d’un bernat pescaire o la majestuositat d’un milà planant amb les ales immòbils?
—Per portar a terme aquest projecte és necessària una passió o una admiració per la natura, altrament seria un exercici tècnic desproveït d’ànima. Per mi és clau aquesta fascinació, no només per tirar endavant aquest o d’altres projectes, sinó per gaudir de la vida.
3.- Les teves ornitografies s’han exposat a ciutats dels cinc continents i han estat publicades entre d’altres, al National Geographic, Geo, i a les revistes de BirdLife i de la Audubon Society. Deus haver rebut molts comentaris i observacions referents a la recepció que han tingut per part d’ornitòlegs i públic en general.
—Des dels inicis, ja fa sis anys, el que més m’ha sorprès és la bona acollida que han tingut. Gràcies a això, allò que inicialment pretenia ser un projecte puntual, s’ha convertit en la meva dedicació actual. També m’ha fascinat com han connectat amb moltes disciplines tan diverses i allunyades entre si com les matemàtiques, l’arquitectura, la dansa o la música.
—I ara, si us plau, convida’ns a llegir un parell de novel·les actuals o clàssiques que et sembli que paguen la pena.
—Per estar al dia de l’ornitologia, últimament només llegeixo llibres de ciència, que, per fortuna, estan tenint tant d’èxit. Jo recomanaria Los sentidos de las aves, de Tim Birkhead. És un llibre que obre la ment i fa que ens replantegem la nostra percepció de les aus gràcies als nous estudis científics. Ajuda a adonar-nos de les poques coses que arribem a saber sobre la natura.
—Una exposició o un museu que hauríem de visitar.
—Si us agrada la fotografia, actualment trobareu la feina de Txema Salvans a la Fundació Foto Colectania. Si sou més fans de l’arquitectura i el disseny industrial, aleshores és imprescindible visitar la retrospectiva de Jean Prouvé al CaixaForum.
—Si fossis tan amable d’assenyalar un parell d’obres d’art que no t’han deixat indiferent.
—M’agraden molt les escultures de bambú d’en Laurent Lo. I m’hagués encantat poder visitar la instal·lació que va fer Olafur Eliasson a la Turbine Hall de la Tate Modern: un sol artificial composada por centenars de bombetes. Aquest artista aconsegueix alterar la percepció de l’entorn que envolta l’espectador.
—Suggereix-nos ara dues pel·lícules que hauríem de veure si encara no ho hem fet.
— Doncs el documental Mi maestro el pulpo, que té una cosa molt intimista que arriba a tothom que en algun moment ha tingut alguna connexió especial amb la natura. També em ve al cap Into de Wild, una pel·lícula basada en un concepte de viatge entès com a escapament de la vida que de vegades se suposa que hem de viure. A més, té una de les millors bandes sonores que s’han fet mai.
—T’agrairíem que ens citessis el títol i l’autor d’un assaig que t’hagi fet rumiar, d’aquells que et desperten l’interès des de les primeres pàgines.
—T’he de ser honest: no soc un gran lector, soc massa inquiet i visual per parar-me a llegir una llarga estona. Però els documentals m’apassionen, i et diré que el documental Fantastic Fungi de Netflix em va fer rumiar. Explica el món dels fongs, les interrelacions amb altres regnes tant vegetals com animals, així com els efectes que alguns d’ells poden tenir en les nostres ments.
—Continuem, doncs. Proposa’ns un ciutat o una contrada per contemplar, passejar i gaudir.
—Els Ports de Beseit, un petit paradís per la fauna i cultura de les nostres terres encara no massa alterat pel turisme ni l’especulació. Si no els coneixeu, us sorprendran.
—D’injustícies n’hi ha moltes al món. Malauradament. Digues una que et sembla que hauríem de fer desaparèixer sense esperar ni un sol dia més.
—El masclisme. En un món on les dones tinguessin un paper dominant, estic segur que s’erradicarien moltes altres injustícies que patim avui dia.
—Recomana’ns un parell de vides que hauríem de conèixer.
—M’apassionen les biografies de personatges naturalistes pioners. Vides com les de Humboldt o de John James Audubon em semblen fascinants.
—De ben segur, com en Zweig, tu també trobes que la història de la Humanitat ens ha deixat moments estel·lars. Revela’ns un.
—Envejo els moments en què les cultures, tant siguin els vikings, els romans o els maoris, van viatjar fins a contrades ignotes i llunyanes. Envejo les sensacions i les emocions que sentirien en arribar a llocs totalment desconeguts, amb fauna i cultures completament noves per ells. Hauria de ser corprenedor. M’hagués agradat poder viure aquests moments de descoberta, pràcticament impossibles avui en dia.
—Arribem a la música. Confia’ns si us plau dues cançons de la banda sonora de la teva vida.
—Doncs mira, vaig al gra: Song for Zula, de Phosphorescent, i Spirit Bird, de Xavier Rudd.
—Confesso que desconec aquests cantants. Deuen ser de la generació millennial i m’hauré quedat aturat musicalment abans que comencessin la seva carrera. Però en prenc nota per escoltar-los.
*Fotografia: Toni Ricart.
