La inexperiència de la joventut s’amaga darrere la imatge de l’aparença que difumina el que som, encara que… els anhels sempre siguin els mateixos.

Tubs d’escapament de plata

Per conquerir rosses d’ulls blaus,

aspiraven el tabac pulmó endins,

i expiraven…

sols mars de boira.

 

Rosses platí… falsament rebels,

de pell daurada a la Costa Brava.

Xalets amb merlets,

BMW i Porchet .

 

Melenes llises voleiaven al vent,

i roncaven els motors potents.

Concupiscència  heretada

a la melanina hidratada:

 

Si una mà els tapava la cara,

mig vergonyosa d’orgull,

l’altra subjectava els plecs

de la minifaldilla descarada.

 

Motos amb sortida del sud

amb destí somnis del nord.

Motors de segona mà

avançaven la misèria.

 

Cabells rinxolats, o llargs i abrillantats,

nassos d’àguila, o amples inflats

d’olor a benzina

i pell d’oliva.

 

Ells lluïen un rellotge al canell,

i a elles l’arròs se’ls covava.

Elles estudiaven

amb castellà nasal,

i ells assajaven

l’argot xarnego.

 

Eren tan joves! Tan inexperts…!

que molts s’enamoraven.

 

Rosa Maria Pascual 

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorLa il·lusió de les fronteres
Article següentParells i senars: Xavi Bou