Hem sembla patètic amb la que ara està caient, l’actitud dels diputats del Parlament del Parc – el de Catalunya-. Els pares de la pàtria semblem més preocupats pels animals del zoològic que per tota la crisis econòmica, política i nacional de Catalunya.
D’entrada he de dir que no m’agraden els toros, que i estic en contra, però fer dels toros-braus-bous un debat identitari amb sembla una gran collonada (com diria en Josep Pla).
Quan les fàbriques catalanes tanquen, la crisi es més flagrant, i les índexs d’atur pugen com mai i no sabem el que pot passar amb l’Estatut, aquí els suposats representants de la sobirania nacional catalana, es posen el món per “montera” i apa a xerrar de toros, toreros, collonades i més collonades…. quina credibilitat pot tenir un Parlament com aquest? Crec que tots absolutament tots estan “tocant el violón” qui pagarà la despesa d’aquest circ mediàtic de “famosos” i toreros que van a predicar al Parlament del Parc del Zoològic?.
El dispendi de temps de treball i diners que deu costar aquest espectacle es antològic?. No cal que ens emetin cap dels seus programes els de Tele 5, les compareixences al Parlament Català superen tot i amb escreix.
Catalunya havia estat una important plaça torera, tres Places de toros hi havia hagut al mateix temps a Barcelona, i ciutats tant emblemàtiques històricament del catalanisme polític tenien la seva : Olot, Vic o Manresa … en són exemples. Ara als toros són pels guiris i forasters, la societat catalana fa anys que els hi ha donat l’espatlla.
Xerrar dels toros i identitat nacional és una gran estupidesa. Els “cosos” taurins van servir per fer importants mítings nacionalistes com: els de la Solidaritat Catalana de l’any 1906, si ni vaig errat, o quasi tots els partits polítics democràtics com CDC o PSC-PSOE van fer servir la Monumental en les seves primeres campanyes electorals…
Cardona viu els seus toros amb normalitat com la gent de les Terres de l’Ebre, són la seva gran festa. A mi no agraden els toros, crec que s’ha de prohibir, eliminar aquesta barbaritat… però quan no hi va quasi ningú i amb la crisi econòmica i política que hi ha ara, quan per culpa – en bona part – d’uns irresponsables de polítics que encara ens manen, o quan tota la península mesetaria i cavernícola ens ataca sempre …. aquests diputats del Parc del zoològic fan pena, tota la pena del món. I com va dir un anònim poeta tres anys després de les primeres eleccions democràtiques amb debats, cars, estèrils, estúpids i ineficaços com aquest dels toros, “el Parlament català, més que riure fa plorar”
Ramon Felipó
