De petit jo estava convençut que en fer-me gran els cotxes volarien, existirien ciutats al cel i sempre seria de nit. Viure al Camp de Tarragona amb família prop de les petroquímiques i veure les seves xemeneies en flames ben enceses constantment i sense parar em transportava sense cap mena de dubte al món de Blade Runner i la seva foscor i veia més forta aquesta convicció dels vehicles voladors en negra nit imaginant que al segle XXI així seria.
Però vam arribar al segle XXI i res de res! Ara penso que sort en tenim de la no existència dels cotxes voladors, prou hi ha amb els terrestres i el complicat trànsit que generen i només ens faltarien cotxes mal aparcats al cel en doble fila, embussos repetitius estel·lars i esperem no hi hagués també patinets voladors creuant el cel a gran velocitat.
Els patinets, la nostra realitat actual que ningú imaginava fa anys. Els cotxes voladors del futur s’han quedat en uns patinets terrestres conduïts molts cops al límit del reglament exercint de vianant o de vehicle segons conveniència i portats amb la gran habilitat d’estar mirant un mòbil i conduint alhora a una velocitat important tot esquivant qualsevol obstacle en ruta.
Deia en Dostoievski que la tolerància arribarà a un nivell que farà que a la gent intel.ligent se li prohibeixi pensar per a no ofendre als imbècils. Igualar la societat a la baixa, parlant clar i aquí tots hi perdem. I sembla que cap aquí anem avui dia i lluny quedaran les grans millores científiques i tecnològiques que la nostra societat necessita.
Perquè una de les premisses que hem de cuidar i vigilar avui dia és aquesta i no permetre que passi en uns moments on sembla valorar-se més la societat de l’absurd i de la immediatesa que la del progrés i la millora i on l’escala de valors actual s’allunya cada cop més del que hauria de ser. Potser anem cap al nostre col·lapse i final com a civilització i espècie, a saber…
Estem acabant amb el medi ambient, amb el nostre entorn, la natura, la nostra forma de viure… I més enllà de paraules, poques accions i fets.
Les onades de calor cada cop més importants i habituals, l’aigua escassejant, pantans sota mínims històrics, la pluja en certes zones sembla ja un record que explicava l’avi més que un fet real i per tant, cal que parlem menys tots plegats i actuem més i bé, en la línia correcta perquè el futur cada cop és més incert.
Cal viure el present però pensant un pla de futur perquè cal que hi hagi futur i la humanitat sembla més capficada en la seva pròpia destrucció futura que en reinventar-se. Sort no tenim cotxes voladors ni ciutats al cel tal i com estem avui dia, però hem d’anar mirant de canviar el nostre model de societat actual i anar tots més a una, de bon rotllo i endavant per poder seguir sent.
No ho canviarem en un dia, ni en dos, ni en una setmana ni en pocs anys… però tot procés de millora és lent i requereix del seu temps però és bàsic iniciar i seguir en aquesta línia en positiu, i no deixem de pensar, crear i imaginar si-us-plau i anem traient l’absurd i el que no aporta de les nostres vides. Avancem sumant!
