La Marta Torres ens recorda que l’arbre de l’amor és espectacular a la primavera, sí ara, quan li surten les flors de color rosa intens arrapades a les branques i al tronc negrós… un xic abans que brotin les noves fulles… A l’hivern, el trobem cobert de llargs fruits que romanen a l’arbre fins i tot quan ha quedat pelat de fulles… el d’aquest any, com que ha estat curt, ens l’ha fet florir més aviat… tot deixant al terra una catifa perfumada que recita: Es cull més herba fresca a les valls de la bogeria que als cims pelats de la coherència… és quan la mar s’estavella contra els esculls que és més blanca l’escuma de la innocència.
PENSANT EN TU
Hi ha una papallona blanca voltant juganera per la terrassa
I un núvol mig adormit que sembla de cotó fluix
I un raig de llum que s’obre pas entre la boira
I un mosquit esquifit i empipador que m’ha picat al front
I un pardal fent saltirons de branca en branca
I una brisa amb gust de sal que em recorda a Calella de Palafrugell
I un nen que riu feliç quan el pare li fa pessigolles
I una carta teva escrita a mà farcida d’amor i esperança.
És un vespre càlid d’abril i m’abraces en silenci i a cau d’orella dius:
“La tendresa pot ser volàtil i sovint s’esmuny entre els nostres dits, però jo sempre estaré aquí… pensant en tu”.
Marta Torres
