Pere pensa com el homes… Puix és un home, no pot pensar d’una altra manera. Quedi clar, no podem pensar com Déu! No podem negar-nos a nosaltres mateixos, no podem suportar el pes de la nostra creu, no podem arriscar-nos a perdre l’única vida que tenim… Jesús li ho fa veure sense estalviar-li el trauma: «Fuig d’aquí, Satanàs!» Creies que podies? Tu?
Pere no vol que el Messies passi pel patiment, perquè ell tampoc no vol patir. Pere refusa la creu de Jesús, perquè no té forces per carregar la seva pròpia creu. Pere té por de perdre la vida si Jesús, en qui ha dipositat les esperances de guanyar-la, la perd també. Aquests són els seus pensaments d’home, i quina ingenuïtat mostraríem si no ens hi sentíssim profundament identificats amb Pere, nosaltres que pensem també com els homes, és clar.
Judes creia tenir en canvi uns pensaments semblants a Déu. Aquesta és la diferència entre els dos, al meu parer. Judes és segurament més lúcid que Pere, per començar, és més conscient del que està en joc i potser per això la decisió que pren és molt més clara. En canvi, Pere de moment no entén res, té por, el contradiu ara i el negarà en el moment decisiu… però ho entendrà més tard.
La fe en Déu ha de passar per la crisi de la creu del Messies, si ha de ser cristiana. I no estic parlant d’un problema racional. El “problema” de la creu del Messies no és que sigui difícil d’entendre, sinó que és en tot cas difícil de creure, de viure i de portar.
Fa uns anys, un jove creient convençut i practicant fervorós, després de patir una gran pèrdua personal, em va dir: «Marc, crec que he perdut la confiança en Déu, sincerament després del que m’ha passat, em costa molt de creure que Déu vulgui la meva felicitat, d’aquesta manera.»
No recordo què li vaig dir aleshores, però ara li diria: «fins ara creies poder pensar com Déu, i per això estaves tan convençut. Ara no pots més que pensar com els homes i per això dubtes i el negues. Benvingut a la fe, amic, benvingut a la fe d’aquells que per molt que voldríem no podem més que pensar com a homes.»
«Potser ara pots entendre perquè els pensaments dels homes són tan allunyats dels de Déu. Ara pots combregar amb la fe de tanta gent que ho ha perdut tot i que, lluny de donar les culpes a Déu, ha posat encara més radicalment en Ell la confiança. Ara pots entendre perquè Judes el va trair i perquè Pere el va negar, i la diferència que hi ha entre un i altre.»
