Ni el blau ni el vermell. Ara tots els colors són
l’hora precisa on l’amor silenciós s’esmuny,
on el crit que ofega les paraules empeny
dotze hores, dotze vides; mitjanit que fon
l’esguard traïdor, l’expòsit covard del matí,
la llum frenètica i clara del teu destí.
Camí de Dos Rius, passes ponts i senectuts,
i enfiles, aigua lenta del delta, el teu curs.
