Alguns feia anys que ho esperàvem. Finalment, després d’incomptables estira-i-arronses, la malanomenada “unitat independentista” s’ha acabat. Junts surt del govern i, d’aquesta manera, Catalunya torna a ser un país normal on, com és natural, els partits s’alternen el poder i on no existeix aquesta obligació, quasi religiosa, d’haver de governar junts.
La unitat per la unitat no serveix de res. Ben al contrari, és contraproduent: la situació forçada d’haver de governar plegats conduïa Junts i ERC a una paràlisi constant, a la impossibilitat d’aplicar el seu programa i de diferenciar-se, i a oferir-nos espectacles i ridículs cada dos per tres. I a nivell del propi sistema polític i democràtic català, en situava en un escenari anòmal on tots els ous independentistes es trobaven al mateix cistell, cremant per tant tot el sobiranisme en bloc al govern, i reduint la oposició a un espanyolisme d’impossible articulació o a una CUP que ni vol, ni pot ni sap ser alternativa de govern.
La unitat –en el sentit d’haver de governar plegats o sota unes soles sigles- ha de ser, doncs, una eina a utilitzar només quan sigui per avançar en alguna direcció. Altrament, la unitat en sí mateixa es converteix en un cul de sac polític. Una situació antinatural que, diguem-ho clar, havia degradat el nivell de la política catalana fins a un grau pèssim.
Per contra, les perspectives que se’ns obren a partir d’ara són esperançadores. Francament soc optimista en aquest aspecte. L’etapa que ve serà la d’una dura competència entre partits catalans, on faran tots els esforços possibles per marcar el seu perfil, explicar el seu programa, conquerir nous electors, etc. Aquesta pugna farà millors a Junts i a ERC –i a la CUP-, i donarà als votants una experiència democràtica molt més clara i de molta més qualitat que la viscuda fins ara. No serà cap meravella, però serà molt millor que els darrers cinc anys. I encara un apunt més. Per primer cop s’ha aconseguit una alternància de govern sense participació de partits espanyols al poder. Interessant fenomen, i positiu, tenint els números que tenen els partits catalans.
Així doncs, havent agafat una mica de perspectiva, jo ho tinc clar. Desitjo que el nou govern d’ERC ho faci bé i se’n surti. Celebro, a la vegada, la decisió de Junts d’haver abandonat el govern i espero que sàpiga fer una bona oposició. Que cadascú faci la feina a casa seva -que en tenen, i molta- i ja ens veurem a les properes eleccions.
