Comença amb el peu canviat la temporada del F.C.Barcelona que s’ha quedat sense entrenador als pocs dies d’haver iniciat els entrenaments. Per sort de l’equip però, el canvi es produeix a l’inici de curs, quan encara es poden introduir canvis a nivell tàctics i tancar els fitxatges que el nou entrenador vulgui incorporar.
Després de la renúncia al càrrec d’entrenador de Tito Vilanova, la Junta del F.C.Barcelona ha optat perquè sigui Gerardo Daniel ‘Tata’ Martino, nascut a Rosario l’any 1962, qui ocupi la direcció del grup. Provinent de Newell’s Old Boys, club d’on va sortir Messi, el ‘Tata’ Martino arriba al F.C.Barcelona sense experiència entrenant equips europeus, amb tot el què això comporta tenint en compte la diferència entre el futbol europeu i el llatinoamericà. Sense conèixer la seva feina com a entrenador, només els triomfs aconseguits – es poden consultar a la viquipèdia -, i per tant, sense entrar a valorar si serà pitjor o millor, o si jugarà d’aquesta o d’aquella manera, el que podem fer és analitzar aquest relleu a la banqueta blaugrana i els interrogants que s’han obert durant el procés.
Després de la roda de premsa de Guardiola durant l’stage del Bayern de Munic a Itàlia on carregava directament contra la directiva blaugrana i la posterior contestació de Tito Vilanova en roda de premsa, en un creuament de paraules que no hauríem de ver vist mai, i que l’únic que fa és dividir el barcelonisme entre Guardiolistes i Rosellistes, que és pura herència de la divisió entre Nunyistes i Cruyffistes. Rosell evitava, altre vegada, sortir a donar la cara en roda de premsa per defensar els interessos, fins i tot l’honor, de la seva junta, i va deixar que ho fes l’entrenador, com quan des de Madrid s’atacava el Barça amb totes les armes i va haver de ser Guardiola qui sortís a defensar el club. Això sí, uns dies després de la roda de premsa de Tito contestant Guardiola, 8tv va oferir una entrevista gravada a casa del president.
Deia doncs que, després d’aquestes rodes de premsa, divendres passat el mateix Rosell acompanyat per Zubizarreta anunciava la renúncia al càrrec de Tito Vilanova. Aprofitava Rosell la compareixença, per dir que a principis d’aquesta setmana s’anunciaria el fitxatge del nou entrenador. A partir d’aquell moment van començar totes les travesses per nomenar el nou entrenador, des de Luis Enrique fins a Carrerras, passant per Laudrup, Koeman o Hiddink. De fet, el mateix dia en que es coneixia, de manera no oficial encara, que el Tata seria el nou entrenador, podíem llegir que l’únic candidat era Luis Enrique. També ha corregut la brama que qui ha impossat el fitxatge ha estat Messi i el seu entorn, el què voldria dir que l’argentí té el control, o part d’ell, en el moment de prendre decisions que afecten al vestidor, la qual cosa no crec que sigui del tot bona. D’altra banda, pot ser positiu que Messi tingui un entrenador de la seva confiança (Guardiola li va donar, però hi ha la sensació que el darrer any l’argentí se’n va cansar; i Tito li tenia tant respecte que no el va saber gestionar) i que el sàpiga administrar de la manera més efectiva possible.
Entre els entrenadors que sortien a les travesses, la majoria reunia un tret comú, el de conèixer el club per dins, i és clar, tota la carrega extra esportiva que comporta el mateix. De fet, hi ha l’opinió generalitzada, sobretot després del pas triomfal de Guardiola com a entrenador, que el millor entrenador possible pel Barça ha d’haver-lo viscut per dins. És aquí on el Tata té, ara, l’oportunitat per desfer aquesta opinió. De moment però, l’afició no es refia d’un entrenador desconegut per la majoria; del qui només sabem que sí, que ha guanyat 10 títols a Paraguai i 1 a Argentina, que va aconseguir que Paraguai plantés cara a Espanya durant el Mundial del 2010, i poca cosa més, a part de que és nascut a la mateixa ciutat que Messi i format, també, al mateix club d’on han sortit il·lustres noms del futbol com Valdano, Batistuta o Bielsa, de qui declara que és el seu referent. De fet, Newell’s, i el mateix Tata, aposten pels jugadors que surten dels seus equips inferiors, una mica com el Barça els darrers anys, i per tant, en aquest sentit, ja podem tenir un punt a favor de l’arribada del Tata. Dic podem, perquè llegint que Zubizarreta volia Luis Enrique i que ha estat la junta qui volia el Tata, que aquest estiu s’ha ‘regalat’ Thiago al Bayern de Munic i que el Barça B incorpora jugadors de fora, no sé si la junta actual, que és qui mana si es confirma que no es fa cas del què vol la direcció tècnica, està gaire per la feina de promocionar els joves valors de la Masia.
Amb tot, ahir el Barça va jugar el seu primer partit de pre-temporada davant d’un Bayern que dissabte que ve ja s’hi juga les garrofes contra el Borussia Dortmund. Del partit res a comentar, no se’n poden treure conclusions.
I, pel que fa al Tata, que se’l presenta divendres i és aleshores quan esprem saber per què se l’ha fitxat a ell i no a un altre, se li haurà de donar un temps prudencial de marge abans de valorar la feina feta, recordem que el Barça de Guardiola va començar punxant a casa contra l’Osasuna i empatant al camp del Racing de Santander. I esperem que en Tito Vilanova es recuperi satisfactòriament.
