Hi ha persones que és com si portessin una etiqueta penjada que diu: “Demana’m el que vulguis que jo t’ho donaré”.
La Sara (nom fictici) té cura dels seus nets. Els va a buscar a l’escola, els dona el berenar, els banya i juga amb ells fins que arriben els pares de les criatures i, alguns dies, els posa a dormir. A la Sara li agrada fer-ho i tota la vida ha ajudat els altres, no només a la família, quan treballava d’administrativa, era a qui primer li demanaven les feines que s’havien de fer per “ara mateix” o a qualsevol hora!
Ho va aprendre ja de petita: ser bona i obedient, ajudar els altres.
Per sort, al món hi ha persones cuidadores com la Sara, però algunes ho porten tan a l’extrem que entenen perfectament què vol dir cuidar els altres, però quan a elles els diuen “cuida’t” no saben què han de fer per cuidar-se a si mateixes. Perquè pensen que “si els altres estan bé, jo estic bé”, és a dir, que per sentir-se bé necessiten que els que estan al seu voltant estiguin bé.
Un dia, quan la Sara era a casa de la seva filla cuidant els nets, va arribar la mare dels nens visiblement atabalada. La Sara li va preguntar si passava alguna cosa i la filla va respondre amb un sec: “res, coses de la feina”, mentre es tallava un bon tros de pa i l’untava amb Nutella. La Sara li va dir: “que no m’has dit que no et fes menjar perquè estàs fent dieta?” Un innocent comentari, però que va provocar que la filla de la Sara s’ofengués d’una manera exagerada contra ella.
La Sara m’ho explicava plorant, “em va dir de tot! Que si jo no era ningú per jutjar el que menjava i el que no, que si m’ha de posar límits i, fins i tot, que si semblava una relació tòxica! No ho entenc!”
Potser sí que no és massa oportú fer aquest comentari, perquè, en el fons, a la filla de la Sara li van mostrar la seva incapacitar de seguir la dieta que s’havia proposat fer i, a sobre, li van mostrar aquesta incapacitat un dia que, pel motiu que sigui, no estava de bon humor. Però el que és segur és que no hi havia cap mala intenció per part de la Sara que fa el sigui perquè els seus estiguin bé. La Sara no es mereixia aquella allau de retrets, però com serveix per a tot, també serveix perquè la filla, d’una manera més o menys conscient, li llenci al damunt tota la ràbia acumulada que porta dins.
Això és perquè les persones que sempre hi són quan fa falta els passen coses com la que li va passar a la Sara: els altres estan tan segurs que no els abandonaran que no cal que es preocupin perquè, facin el que facin i diguin el que diguin, mai no els deixaran d’ajudar en tot el calgui i quan calgui.
La Sara és molt necessària i sempre és on fa falta. La filla és bona persona, però té tan clar que la mare sempre hi és que no es planteja que pugui ser de cap altra manera. La té segura!
La Sara és una de les moltes persones que han d’aprendre que: ajudar a tothom i a tota hora fa que siguem necessaris, però ser necessari no vol dir ser estimat.
