Perquè el socialisme és el mateix centralisme. Madrid veu en el socialisme l’eixamplament, l’afermament i la consagració definitiva de la seva burocràcia: hi veu el centralisme oficinesc dut a la seva forma extrema.
No us afiguréssiu mai que el socialisme que ara triomfa a Madrid, amb ministres que servien la Dictadura, sigui un moviment popular ideològic, d’un enlluernament errat, si voleu, però am esplendors d’utopia. Es tracta d’un tradicionalisme: es tracta de mantenir la tradició d’una gran ciutat oficinesca que voldria administrar, de les seves dependències totes les riqueses d’Espanya. L’estat socialista madrileny, convertint el treball i la riquesa del país en dependències seves, tot ho administraria, de tot disposaria. Espanya es partiria entre un poble de treballadors, esclau, un pobre de pàries, enfonsat a la misèria, i una casta privilegiada de buròcrates que amb la representació d’un Estat divinitzat ordenaria diplomàticament el treball i repartiment de fruits i productes. El pària treballaria el camp, el buròcrata disposaria i repartiria la collita; el pària mouria la màquina, el buròcrata es quedaria el producte, el vendria o l’expediria; el pària treballaria al taller, el buròcrata vigilaria si ha treballat degudament i s´incautaria del treball, duent-lo als dipòsits de l’estat, és a dir, als dipòsits burocràtics. El socialisme seria la divinització de l’oficina. Aquesta s’estendria damunt el país com una xarxa espessa. Veus ací l’ideal del Madrid socialista.
Considereu si aquest és el que convé a Catalunya. (…) Avui a Catalunya hem de lluitar interiorment amb la grosseria antireligiosa i amb un sindicalisme anàrquic; i hem de lluitar també amb un enemic exterior formidable, que és el socialisme espanyol: el centralisme de sempre amb una disfressa nova.
El Matí, 15.7.1931
Josep Maria Capdevila (1892-1972). Escriptor. Llicenciat en Dret. Fundador d´El Matí i primer director (1929-1934)
