Per guanyar cal prendre la iniciativa i si són moments excepcionals, calen decisions excepcionals.
Hagués pagat diners i hores de son per una candidatura independentista comuna per guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Els uns prefereixen quedar els primers dels segons, i els altres voldrien camuflar-se per no quedar tercers, anant bé.
En el moment històric que estem vivint, no fer accions diferents, realment trencadores és perdre el debat català, perdre la davantera mediàtica, real, i perdre l’oportunitat de ser l’eix central de les eleccions, també les espanyoles.
No veig valentia ni decisió determinant en aquest moment entre els partits catalans. Cal forçar el pany per poder sortir. La darrera posició de força era, i és, l’abstenció. Una abstenció promoguda per CDC, ERC i la CUP tornaria a centrar el focus mediàtic i polític en la independència.
Qui lidera el nostre moviment?
Al senat tampoc serem capaços de fer una llista? El “cadirisme” guanya les eleccions.
Si el moment és excepcional, o hi anem junts o no hi anem.
