El poder a vegades cega. Pasqual Estivill i tants altres van caure de les altes talaies on estàven instal.lats perquè es van arribar a creure invulnerables, superiors a la resta de mortals, amb facultats per decidir la sort o disort de qualsevol persona normal. Van desafiar amics i enemics i per sobre de tot, el pitjor, van desafiar la mateixa veritat, intentant modelar-la i ajustar-la a la seva conveniència i servei. Per això van ser descoberts, quan van traspassar els límits que el propi ordre, ja molt permisiu, podia permetre. Aquest va ser el seu error. Creure’s per sobre del bé i del mal, amb una munió de pobres sàtrapes rient-lis totes les gràcies i menjant del seu plat d’engrunes. La seva decadència va començar precisament quan es van creure més forts. Prou forts com per desafiar tohom, de dins i de fora.
No hi ha diferències entre el món de la justícia, el de l’empresa i les finances i el de la política. El procés és dificilment reversible i consta de diferents etapes:
a) Borratxera de poder i narcisisme polític.
b) Visió distorsionada de la realitat
c) Mania mediàtica persecutòria
d) Desproporció en l’acció-reacció.
e) Pèrdua d’autoritat i respecte.
f) Formació d’alternatives.
g) Defunció política.
“Perquè em dona la gana”, entre la fase d) i e).
