Cada cap de setmana deixo la ciutat i m’instal·lo en una casa de la comarca del Moianès. Allí és respira encara la flaire dels pins, el repicar o el lament trist de les campanes, el sol t’acarona, vius amb plenitud la pluja, la boira i tots els fenòmens de la naturalesa. A la nit pots contemplar les diverses fases de la lluna, la lluminositat dels estels i et sents integrada a la naturalesa, cosa quasi impossible a les grans ciutats.
M’agrada despertar-me cada matí amb les hores del campanar. Les d’una desapareguda. església (avui un auditori) toquen uns minuts abans i les de la parròquia, quan les primeres acaben d’expirar.
Els rellotges necessiten una mà que els cuidi , que els mimi i sortosament a la vila encara queda un rellotger que cada dia té cura dels dos rellotges. El veus que pausadament puja els carrers empinats del poble, on les cases semblen penjades les unes sobre les altres, per donar-lis corda i perquè no s’avancin ni s’endarrereixin.
L’ofici de rellotger, com molts, es va acabant, però ell el porta a dins. Va ensenyar-li el seu pare i ara el sol·liciten des de diverses basíliques i catedrals perquè tingui cura dels seus rellotges. En poc temps ha estat tres vegades a Compostela per revisar el rellotge de la bellíssima catedral i el demanen arreu del món. Fa poc li van demanar d’anar a Veneçuela, encara que per la difícil situació del país va rebutjar l’oferta.
El Joan Pedrals Conesa és un home polifacètic. Per les festes tradicionals es vesteix de “pollo” (personatge popular del Moianès que amb un vestit blanc, el rostre tapat i amb una pell de conill a la mà espanta durant les cercaviles a les criatures). Un ofici i una dedicació al poble. De la precisió dels rellotges a la participació festiva.
En aquest trosset de terra endins, antics rellotgers ja van donar nom a Moià, població de la que provenen molts exemplars avui catalogats. Porten el nom de la vila i el número de sèrie i és molt difícil trobar-ne dos d’iguals.
Sento les hores que toca el rellotge de l’auditori de St. Josep i seguidament escolto el de la parròquia i penso en els rellotges fabricats a Moià escampats pel món que sonaran lluny d’aquí i que fa segles eren construïts amb la precisió pròpia de l’època i que donaren fama a la vila, com actualment la té, com a rellotger, en Joan Pedrals.
