Catalunya des de fa segles pateix períodes més o menys llargs de sequera, a principis del segle XIX n’hi va haver una que va durar 30 anys, però per no anar molt enrere en dades que són públiques, recordaré les de finals del segle XX al XXI, períodes de sequera que han anat del 1998 al 2000, del 2004 al 2008, del 2015 al 2017, i el darrer, comença el 2021 i que ha arribat a les seves màximes conseqüències el 2024 que ara iniciem amb una claríssima situació d’emergència.
Podem determinar que la sequera no és un tema que ens vingui de nou, és repetitiu, i per això em costa d’entendre perquè els responsables de subministrar l’aigua no han planificat mai amb vista a un futur que avui ja és present. Planificar vol dir fer una anàlisi de risc, establir els teus objectius, desenvolupar un pla estratègic, executar i gestionar el pla, i revisar i modificar cada cop que sigui necessari per avançar-se sempre als riscos o emergències que es poden produir. Sense aquesta planificació estratègica sempre estarem a mercès de la sort i la improvisació, com estem avui.
Si l’anàlisi de la història ja ens diu que els períodes de sequeres són recurrents, i l’evolució del canvi climàtic ja determina més calorades i més períodes de sequera o més llargs, això ja comportava fa temps establir els primers objectius per resoldre el tema de l’aigua, però no només pensant en cada una de les fases crítiques que vivim, sinó pensant en el futur i revisant i modificant la planificació amb temps i avançant-se a les crisis.
Fer plans que només determinen els escenaris de la crisi en què ens trobem, que aporten restriccions de consum per cada fase o escenari, però que no aporten res de resolució més que esperar al fet que plogui, és una mostra més d’incompetència que no és actual, sinó que s’hauria d’haver resolt ja fa dècades. I ho comento perquè a Catalunya tenim dues dessalinitzadores que aporten 80 hm3/any (i s’està consumint 1 hm3/dia), la primera va ser la de la Tordera del 2002 i l’última la del Prat del 2009, en definitiva, fa 23 anys que no s’inverteix en el futur de l’aigua de boca, i només alguns municipis preocupats varen adoptar algunes mesures.
Està bé provar de treure sants i fer processons, demanar a la moreneta i posar espelmes perquè plogui. Està molt bé conscienciar a la població que l’aigua és un bé escàs, que obrir l’aixeta i que surti aigua és un luxe o una necessitat vital que cal preservar reduint-ne el consum, però senyors i senyores del Parlament, deixeu de fer el ridícul tirant-vos els plats pel cap, perquè en aquests 23 anys molts dels vostres partits polítics han estat els responsables de la manca de planificació estratègica de l’Agència Catalana de l’Aigua, i si us plau, no us oblideu del tema quan torni a ploure i a nevar, perquè en algun moment ho tornarà a fer, com a passat sempre amb més o menys temps i amb més o menys fortuna, però els períodes de sequera es continuaran repetint en el futur, i amb el canvi climàtic ja sabem que les temperatures seran més altes i les situacions meteorològiques més extremes.
La meva “carta als reis mags” és que es redacti i s’aprovi un pla estratègic i uns pressupostos per afrontar les futures sequeres, i que si plou aviat i prou, la planificació estratègica amb les mesures per afrontar la sequera no s’aturin i tornin a passar més de dues dècades d’oblit en un despatx, o amb l’única aprovació d’un pla que només estableix regles d’explotació i mesures de restricció sense cap intervenció per pal·liar-ho, i mentrestant seguir asseguts a la cadira esperant que plogui.
