TEMPS ERA TEMPS
Temps era temps, ensenyen a l’escola,
el mapamundi era diferent,
milers de segles ans que els nostres avis
rebessin un bocí d’enteniment.
Hi havia mar on ara hi ha muntanya
I al pol hi havia boscos tropicals
I avui trobem encara les ossades
De velles bestiasses col·losals.
Temps era temps –avui costa de creure-
El món rutllava sense ordinadors.
En lloc d’aquests hi havia dinosaures
De totes mides i de tots colors.
Un món sense telèfons ni autopistes
Sense semàfors ni transports urbans.
Un món on no hi havia pa amb tomàquet
I ni tan sols hi havia catalans.
Aquella època sense Catalunya
L’enyora mant polític espanyol
Que ben de gust ens fossilitzaria
I canta d’amagat el Cara al sol.
Si ells tenen cervell de dinosaure,
nosaltres som molt durs de rosegar!
Si no ens estimen que s’hi posin fulles!
Si els destorbem, que es facin repicar!
