Catalunya està vivint una sequera excepcional des de fa gairebé tres anys i això ha comportat que el Govern de la Generalitat declarés a principis de març l’excepcionalitat en diversos àmbits. En concret, el quart escenari en una escala de cinc que afecta el sistema Ter-Llobregat i l’aqüífer Fluvià-Muga.
Per abordar la situació a Catalunya, conèixer les restriccions que hi ha actualment vigents i els riscos que comporta aquest pla d’actuació parlem amb Xavier Duran, de l’agència catalana de l’aigua i amb Montse Font, professional de gestió d’emergències.
Catalunya es troba en risc d’abastament d’aigua?
Ara mateix no hi ha aquest risc. Sí que fa 30 mesos que a Catalunya no hi ha pluges significatives a les capçaleres dels rius, això el que està provocant és que en tot aquest temps s’hagin anat reduint les reserves d’embassaments i això ha fet que s’hagin anat decretant escenaris en funció de la situació en la qual es troba Catalunya. Portem dos anys i mig sense episodis de pluja habituals, estem en una situació delicada, pensàvem que la sequera de l’any 2007 era important, però aquesta ho està sent més. Ara tenim recursos com la dessalinitzadora i això ens ha portat una garantia, però seguim esperant la pluja.
Com és que tenint la quantitat d’aigua i de mar que tenim no podem fer res? Posar una dessalinitzadora que acceleri dessalinitzar l’aigua seria una opció?
A Catalunya en tenim dues de dessalinitzadores que tenen una capacitat de producció de 80 hectòmetres cúbics a l’any, que seria l’equivalent a la Llosa del Cavall. Les dessalinitzadores tenen un avantatge que és que no has de dependre del fet que et portin aigua, però la part negativa és que tenen un elevat cost energètic. Ara estan aportant entre 85 i 90 hectòmetres cúbics d’aigua, que seria com si agaféssim 80 camps del Barça plens fins a dalt i aquesta seria la quantitat d’aigua que han aportat aquestes dessalinitzadores.
Quines són les mesures avui dia en l’àmbit domèstic que els ciutadans poden dur a terme per controlar la sequera?
Intentar evitar el rec, posar reductors a les aixetes, intentar al màxim evitar el malbaratament d’aigua. No és tant l’esforç que fa el ciutadà, sinó posar el focus en altres elements com pot ser el tema dels fruiters i l’alimentació. Un exemple serien els camps d’arròs del Delta de l’Ebre.
L’emergència climàtica s’ha accelerat a Catalunya?
Sí que tornarem a tenir temporals i pluges a Catalunya, però compte perquè seran aquests temporals que ja hem vist en els que cauen molts litres d’aigua en molts dies; el que ens cau a Catalunya en un any ens caurà en dos o tres dies, i tampoc estem preparats per assumir aquestes quantitats.
A banda, veurem altres fenòmens com les ventades, que seran més habituals. Per tant, les situacions seran més greus.
S’ha fet la feina respecte als incendis?
Els incendis s’apaguen a l’hivern i és evident que no s’ha fet la feina; desgraciadament ni s’ha fet ni es farà. Hem vist aquests dies que els incendis s’apaguen perquè la gent ha tornat a treballar a les vinyes, però amb els boscos això no passa perquè no tenim manera de gestionar la fusta, no tenim ramats… ara hauríem d’estar fent prevenció, i no s’està fent perquè algunes d’aquestes activitats s’han prohibit. Estem com si estiguéssim al mes de juny.
Hem d’estar preparats per a mesures més agreujants a Catalunya?
Crec que sí que hem d’estar preparats. En l’àmbit domèstic no hi ha una afectació directa, però no sabem quan hi haurà el pròxim episodi de pluges, la primavera està avançant. Cal prevenir. La sequera no hi entén ni de gènere, ni de persones ni de religions, ni de cultures ni de partits polítics. La sequera ens afecta a tots. Hem de preservar al màxim l’aigua que tenim ara.
La població és conscient dels litres d’aigua que malbarata? La situació de sequera ha arribat a la població?
La gent gairebé no n’és conscient, sí que s’ha fet una cultura de l’estalvi, la gent a continuïtat estalviant, però s’hauria de treballar una mica més aquest concepte.
Com es planteja aquest estiu que ve l’ús de l’aigua?
Cal recordar que el pla de sequera està activat des de l’octubre de 2021 a Catalunya i s’ha anat revisant per articular noves mesures. De cara a l’estiu, de moment, tot seguirà igual. D’altra banda, sí que hi ha una sèrie de reduccions que estan afectant, però no a l’economia domèstica, sinó més aviat a l’agricultura, al rec de camps de golf o a l’aigua d’ús industrial. L’abastament d’aigua de boca està garantit.
L’agost passat teníem molts avisos del servei d’emergències per pluja, però en comptes de caure aigua ens queia pedra. Aigua fa dos anys que no en tenim i aquest agost va ser atípic perquè teníem molts avisos, però eren pedres. Passarà una cosa semblant? No ho sabem. Abans sabies que a la primavera plovia, a l’estiu no tant i ara, des de fa sis anys, això no passa. Hem tingut nevades al mes de març, això no és normal. Des de fa sis anys és impossible preveure les estacions de l’any. L’estudi de la climatologia fa molt temps que ens demostra que el canvi climàtic el tenim aquí. Tindrem èpoques de molta calor, èpoques de ventades, de pedregades… això és el canvi climàtic.
L’Agència Catalana de l’Aigua va plantejar cinc escenaris de la sequera i l’ús de l’aigua a Catalunya. Què comporten?
- Normalitat: situació perfecta, els embassaments estan bé.
- Fase de prealerta: no hi ha previst cap mena de restricció.
- Alerta: hi ha algunes restriccions, petites reduccions per usos agrícoles, ramaders, industrials.
- Excepcionalitat: és l’escenari en el qual ens trobem ara mateix a Catalunya. Es redueix la dotació de rec, hi ha certes reduccions.
- Emergència: hi ha algunes prohibicions.
L’escenari de talls de l’aigua és viable a Catalunya?
Depèn de cada ajuntament. Hi ha múltiples opcions, però potser la dels talls de l’aigua no és la més eficient. Caldria valorar-ho, però, en el meu cas, seria més partidari de reduir la pressió de l’aigua. Els ciutadans en seguirien tenint, però en menor quantitat.
Nosaltres el que demanem és que la gent faci el consum més responsable possible. L’aigua que avui no gastem la podrem fer servir demà.
Parlem de la repercussió que pot tenir la sequera a Catalunya, com abordem la campanya d’incendis?
Si algú va a mirar els pantans fan pena, els hidroavions allà no poden anar a agafar aigua, la situació és molt complicada. Haver de desplaçar els avions per anar a buscar aigua del mar és una de les solucions, però si l’incendi el tens terra endins, se’t complica molt i et retarda molt les actuacions.
I després, si els camions de bombers necessiten anar omplint els camions d’aigua, imagina que just a l’hora d’omplir el camió és l’hora en què hi ha un tall en aquell municipi? O que hi ha una restricció? És menys eficient. La situació davant l’extinció d’incendis és molt complicada. S’haurà de deixar cremar i crear tallafocs. Quan ho planteges se’t regira tot. El resum seria que hem d’evitar el polvorí a Catalunya i que cal netejar els terrenys.
Podeu escoltar la taula d’anàlisi sobre la situació de sequera que es troba Catalunya al podcast:
