Mi primo, que tiene un bar, desde siempre me ha dicho,
y me consta que todo lo dice de muy buena fe:
tanto tienes, tanto vales, no se puede remediar.
si eres de los que no tienen, a galeras a remar.
“Como un burro amarrado en la puerta del baile”. El Último De La Fila. Astronomía Razonable
Tant el títol com el grup reflecteixen el que molts intentem amb més o menys dificultat: no perdre la il·lusió de cada dia en allò que fem. De mena soc optimista i, com sabeu, m’entusiasma la publicitat, però -aquell però de sempre- moltes vegades em costa fer entendre el valor que té. Per això a voltes val més cantar.
El valor
Som el que fem i com ho fem, personal però també professionalment. Contínuament estem fent coses, millors o no tant… Les fem perquè som com som, o som com som perquè les fem com les fem? Les fem. I oi que les fem el millor que sabem? Doncs això ja té un valor. El que passa és que, quan ofereixes intangibles, costa més de fer-ho entendre. Allò que es deia abans que els publicitaris venem fum.
Recordeu aquell anunci de targetes de crèdit on, després de mostrar tota una sèrie d’articles i el seu corresponent preu i tancava dient: “Hi ha coses que els diners no poden comprar. Per a tota la resta, Master Card”. El recordeu, oi?
Vivim en una societat on ens pensem que tot pot ser mesurat en termes quantitatius, però no tothom entén que el que no és mesurable també té un valor. Per tant, també ha de ser remunerat.
La bona fe que diu la cançó, gira entorn de l’honestedat, a saber fer veure al client que no l’enganyaràs… Quan un client et diu “No et segueixo”, t’està dient que no t’entén o que no et vol entendre?
Campanya i estratègia
Fa uns mesos em va passar una cosa curiosa. Ja sabeu que tinc la dèria d’explicar-vos què em passa. Un petit negoci de restauració volia invertir en xarxes socials i em va demanar assessorament. Li vaig explicar (30 minuts al telèfon, no us enganyo) en què consistia una campanya a xarxes. Que hi havia una quantitat per al Sr. Facebook i una per al Sr. Twitter (el que abans en dèiem compra de mitjans, o l’equivalent a “pagar” la televisió o la ràdio). I que un cop teníem clara la inversió en mitjans, calia pensar en la campanya i en l’estratègia de publicació.
La campanya! I l’estratègia! Que no és poca cosa: el contingut més la inversió més la publicació segmentada correctament perquè arribi al seu públic objectiu. Fer això no és un pim-pam, requereix temps i estratègia. “No et segueixo”, repetia el client. Doncs mira que és fàcil: si Zuckerberg pretén que Facebook es converteixi per si mateix en un mitjà de comunicació, esdevé un valor que requereix un ROI (càlcul del retorn de la inversió) molt més acurat perquè el client no tingui la sensació d’estar llençant els diners al contenidor de les escombraries. Què és més important, que el teu client vegi l’anunci a Facebook o que l’anunci sigui prou contundent i comunicatiu perquè s’entengui? Amics, ambdues coses!
John Wanamaker, el conegut publicista del s. XIX, va declarar: “La meitat dels diners de la despesa en publicitat es malgasta, el problema és que no sé quina meitat”.
Aquesta és la meva feina: fer que les teves marques comuniquin el que vens i el teu públic les vegi.
Aquest és el meu valor. I el teu, tens clar quin és?
