Bona tarda. En nom de l’equip del projecte els agraeixo la seva presència en aquest acte.
President Jordi Pujol; Mn. Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull; Dra. Sílvia Coll-Vinent, professora de literatura catalana i anglesa a l’esmentada universitat; Fr. Ian Boyd, Sr. Dermot Quinn i Sra. Glòria Garafulich de l’Institut Chesterton per la Fe i la Cultura, de Nova Jersey, Estats Units; Sr. Josep Espar i Ticó; Sra. Tineta Galí.
Amics, senyores i senyors.
Agraïm a la Fundació Catalunya Amèrica l’haver-nos cedit la seva seu per fer la presentació del Centre d’Estudis G. K. Chesterton, que forma part de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.
Si a Chesterton li expliquessin la nostra iniciativa ho rebria amb una magnífica, sonora i espontània riallada. No entendria i trobaria divertit que un grup de catalans s’interessés per l’obra i el seu pensament. Són ben conegudes la humilitat i el sentit de l’humor de l’exuberant escriptor anglès.
Però li hauríem de recordar que, des de molt jove, va ser un gran coneixedor de l’obra i el món de Charles Dickens. Fins el punt que la publicació, l’any 1906, de la biografia que va escriure d’aquest escriptor victorià, renovà l’interès de la societat anglesa vers aquest autor i es van reeditar les obres de Dickens amb introduccions del mateix Chesterton.
No anem tan desencaminats quan constatem que de Rússia a l’Argentina i del Canadà a Austràlia s’han anat creant una vintena de societats chestertonianes espargides arreu del món.
Aquesta exposició general del projecte constarà de vuit punts.
I. EL SEU ORIGEN I UNA BREU HISTÒRIA
Des del seu inici, s’han succeït tres períodes.
En Raimon Galí, en el marc del G.E.N., era el director del Grup d’Estudis Coronel Guarner. Per la ponència del curs 2000 em va proposar que parlés de Chesterton. Literalment va dir: Hauries de respondre dues preguntes: qui va portar Chesterton a Catalunya? i per quina raó?
Per respondre aquestes dues qüestions es va iniciar una cerca bibliogràfica. S’investigà a biblioteques, arxius, llibreries de nou i de vell del nostre país. Es trobaren obres editades per Plaza & Janés, dels anys 1960-70 i alguns volums de Chesterton traduïts al català els anys 30. Jordi Galí i el Dr. Dídac Parellada havien publicat respectivament, El compromís polític dels germans Chesterton i Recordatori a Chesterton, l’any 1974, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor anglès. En realitat, la bibliografia referent a les dues estades de Chesterton a Catalunya era escassa.
Segon període. L’accés a la xarxa d’internet va permetre una cerca bibliogràfica a tot el món. S’obrí un veritable univers chestertonià. De fet, fou un autor prolífic i polifacètic. Va publicar uns noranta llibres i al voltant de quatre mil articles. A més d’escriptor -tractant diversos gèneres literaris- destacà com a polemista i apologista.
Continuant la recerca es va indagar a catàlegs d’universitats, de biblioteques nacionals, d’arxius i de col·leccions de l’estranger. L’obtenció d’una considerable quantitat de referències bibliogràfiques va permetre viatjar a Itàlia, França i Madrid.
A Roma es van aconseguir documents a diverses universitats públiques o catòliques, així com a la biblioteca nacional. A París i a Lió s’obtingueren, d’una manera semblant, un volum extens d’articles, assaigs i recensions literàries.
A Madrid, es va cercar documents, a l’Archivo General de la Administración (d’Alcalá de Henares), sobre la censura franquista i l’obra publicada de Chesterton; tant a l’Hemeroteca com a la Residencia de Estudiantes, es va buscar documentació relacionada amb la seva estada madrilenya i la conferència que va pronunciar a
aquesta ciutat espanyola, la primavera de 1926, abans d’arribar a Barcelona.
En aquest període es va crear la biblioteca temàtica. S’adquiriren obres de Chesterton, biografies o llibres sobre l’escriptor a l’Argentina, Mèxic, Itàlia i França. Les editorials Valdemar, Acantilado i Renacimiento començaren a editar obres inèdites en castellà.
El fet que augmentés el volum del fons documental va requerir la seva organització sistemàtica.
Aquesta recerca d’àmbit internacional també va facilitar contactes amb diverses associacions a l’estranger com Les Amis de G. K. Chesterton de Philippe Maxence o la Società Chestertoniana Italiana d’en Marco Sermarini.
Al darrer període es va acordar amb Mn. Jaume Aymar realitzar la donació del fons documental a la Universitat Ramon Llull així com iniciar els treballs i la coordinació del projecte del Centre d’Estudis G. K. Chesterton. L’equip el va compondre Mn. Jaume Aymar, la Dra. Sílvia Coll-Vinent, en Marià Hispano, en Josep Oller i en Josep Carbonell.
II. ELS FONAMENTS
El projecte es basa en tres idees claus:
· La vinculació de Chesterton amb Catalunya; és a dir, les seves dues estades els anys 1926 i 1935; la recepció dels escriptors anglesos en la Catalunya d’entreguerres -la Dra. Coll-Vinent és especialista d’aquest període-; les influències; la repercussió i el seu llegat al nostre país.
· La voluntat de continuïtat amb el grup d’escriptors catalans catòlics que el van conèixer i tractar durant els anys 1920-30, Pau Romeva, Josep Maria Junoy, Josep Maria Capdevila i Marià Manent, entre d’altres; impulsaren el diari El Matí, van traduir obres de Chesterton al català com Allò que no està bé, Herètics, L’home perdurable i crearen l’associació Amics de Chesterton.
· El fons documental relacionat amb Chesterton. Aquest fons consta de tres parts:
· La biblioteca temàtica amb uns dos-cents quinze documents. Cent vuitanta dels quals són llibres de Chesterton o sobre aquest autor. La resta es compon de revistes monogràfiques o publicacions amb articles sobre l’escriptor anglès.
· Els documents fotocopiats o impresos signifiquen una extensió de trenta-dos metres lineals. Aquesta part del fons equival aproximadament a deu mil unitats documentals.
· Els documents de la base de dades informatitzada. Es poden trobar diversos tipus de documentació: en forma de text, hi consten al voltant d’unes trenta mil unitats documentals; unes vuit-centes imatges entre fotografies, il·lustracions, dibuixos, quadres pictòrics i caricatures. També té un especial interès el document sonor amb la veu original de Chesterton, gravació del programa emès a la BBC, l’any 1933; així com dos films curts referents a la recepció de la visita a l’Holly Cross College, de Worcester, Massachusets, que va efectuar el 1931, i les imatges de la seva presència al Congrés Eucarístic celebrat a Dublín l’any 1932.
III. ELS OBJECTIUS
L’equip del Centre d’Estudis s’ha fixat aquests objectius:
· crear un espai d’estudi i d’investigació, a través de la biblioteca temàtica i del centre de documentació
· elaborar la pròpia página web com a eina de gestió i de comunicació.
· promoure investigacions i estudis relacionats amb les estades de Chesterton a Catalunya, els vincles que es van establir i les influències en la literatura, el pensament, la religió i la política del nostre país.
· divulgar l’obra, el pensament i la vida de Chesterton a Catalunya i a l’estranger
· recuperar i impulsar l’àmbit Amics de Chesterton per donar a conèixer l’autor anglès a la societat catalana
· potenciar les relacions i els intercanvis entre el Centre d’Estudis i les entitats chestertonianes d’Espanya, Europa i el món.
IV. ELS ESPAIS QUE EL CONFIGUREN
El projecte es configura a partir de dos espais.
L’espai físic situat a la Universitat Ramon Llull es composa de sala d’estudi i consulta amb el fons documental consistent en la biblioteca temàtica i els documents digitalitzats a la base de dades informatitzada.
El segon espai és virtual i s’hi accedeix a través de la pàgina web. S’estructura en vuit apartats i es pot utilitzar en tres idiomes: català, castellà i anglès.
V. LES ACTIVITATS
S’ha pensat realitzar les següents activitats:
· l’accés públic al fons documental, a través de la consulta, l’estudi la investigació i l’assessorament o suport
· tutoritzar tesis doctorals o treballs univesitaris
· organitzar cursos, conferències, exposicions temàtiques, congressos i simposis internacionals
· col·laborar amb d’altres entitats del món interessades en l’obra, el pensament i la vida de Chesterton
VI. A QUI VA ADREÇAT
El Centre s’adreça a les persones, siguin investigadors, estudiosos o interessats en general.
També es dirigeix a institucions, societats i entitats, de caràcter universitari, cultural i religiós, biblioteques o associacions chestertonianes.
VII. L’ EQUIP I LA SEVA ORGANITZACIÓ
L’equip del projecte s’organitza a partir de tres àrees, diferenciades, complementàries i coordinades:
· L’equip directiu, amb Mn. Jaume Aymar de president, el Sr. Josep Carbonell de coordinador i els següents membres: la Dra. Sílvia Coll-Vinent, el Sr. Joaquim Torra i el Sr. Joan Capdevila
· De la coordinació científica: n’és cap la Dra. Sílvia Coll-Vinent
· La coordinació tècnica la formen el Sr. Marià Hispano com a cap i el Sr. Josep Oller.
VIII. LES INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES
Des del seu inici el Centre d’Estudis ha comptat amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, l’Institut Chesterton per la Fe i la Cultura i el diari El Matí Digital.
També estem en contacte amb la Fundació Relleu, per una futura col·laboració.
La voluntat de l’equip del projecte és que el nou Centre d’Estudis G. K. Chesterton sigui obert, participatiu i integrador, construït des del rigor, la solidesa, la creativitat i l’entusiasme. Continuant el mestratge d’en Raimon Galí i dels savis del G.E.N.
MOLTES GRÀCIES.
