El hashtag #pressingCUP s’ha emprat a twitter per descriure la pressió que exerceix l’entorn mediàtic convergent per tal que la CUP faciliti l’investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. La pressió no és sinònim de seducció: és tot el contrari. És més una violació que una cita romàntica. No veiem que aquests opinadors es dediquin especialment a vendre les virtuts del seu candidat, sinó més aviat a intentar desgastar la formació que no fa el que ells desitgen, ja sigui per mitjà de l’insult o el menyspreu, o tot a la vegada. D’aquesta manera és possible vèncer, és clar, però és impossible convèncer.
Abans que fos imaginable qualsevol #pressingCUP, existí el #pressingERC. Després de les eleccions de 2012, en les quals Artur Mas tenia previst guanyar per una majoria aclaparadora que no aconseguí, es va desfermar una agressivitat desproporcionada contra Esquerra per exigir la seva entrada al govern. L’estampa es va repetir després del 9 de novembre de 2014, quan requerien que ERC es presentés en una llista unitària juntament amb Convergència. En el moment present és molt interessant tirar d’hemeroteca. Aquells que aleshores lloaven la CUP en contraposició a una ERC egoista i sense rumb, ara són els que treuen més escuma per la boca amb la suposada traïció de la CUP. Tant ara com abans hi ha una cosa que coincideix: hi ha algú que no està fent el que ells volen. I això, a un nen malcriat, li fa rabieta.
De moment, aquests que s’omplen la boca de generositat i patriotisme, són els que no han fet ni una concessió al bé comú. Mentre Junqueras ja va renunciar a la presidència de la Generalitat amb la seva llista unitària sense polítics, d’altres feien les mil i una per blindar el seu candidat. Mentre que alguns malden per col·locar tot quisqui, dissabte passat el Consell Nacional d’ERC ratificava una llista plena d’independents, entre ells Gabriel Rufián, col·laborador d’aquest diari, i Joan Capdevila, primer director d’El Matí Digital.
Reflexionem-hi -que deia aquell-, reflexionem-hi, perquè ja hi ha els primers indicis que durant la nova etapa de #pressing i de repartiment de culpes es reclamarà a ERC un “posicionament clar” al servei de Mas. A mi em sembla que és prou evident el servei que s’està fent al país i això cal posar-ho en valor, perquè sí que és important.
