Ha decebut profundament el nomenament del bisbe Omella. Segurament resultarà un bon bisbe, en la línia del Papa Francesc, i a Barcelona, amb la seva aguda problemàtica social, trobarà un gran camp d’aplicació de la seva opció preferencial pels pobres. És possible també que miri de comprendre el moment històric de reivindicació nacional que viu Catalunya, però ni que es fes (és un dir) independentista, això no trauria res al fet que el Papa ha cedit a la pressió del govern espanyol, que no volia que el bisbe de Barcelona fos un català. No l’ha nomenat Francesc; l’han nomenat Fancesc i Rajoy, en un cas més d’aquella pràctica tricentenària d’espanyolitzar Catalunya amb el nomenament de bisbes no autòctons. García Margallo ha dit que ha anat vint vegades al Vaticà. Què va prometre? Què va amenaçar de treure? Sovint ens han criticat com una intromissió política aquell moviment de “volem bisbes catalans”, quan la veritable, i eclesialment injustificable, intromissió política ha estat i és el “no volem a Catalunya bisbes catalans”. En ple franquisme, i encara vigent el concordat amb el dret de presentació, Pau VI, amb la col·laboració del nunci Dadaglio, va capgirar la conferència episcopal espanyola amb la designació de bisbes auxiliars, que escapaven al dret de presentació i tenien veu i vot plens a la conferència, i també amb algun bisbe residencial, arrencat després de negociacions obstinades i llargues. En canvi sota Joan Pau II, en temps del nunci Lajos Kada i altres d’igualment nefastos, amb el dret de presentació desaparegut, l’episcopat espanyol va ser altre cop transsubstanciat, però en sentit invers, involucionista. Després del Vaticà II, i amb aquest Papa tan evangèlic i allunyat de les conxorxes diplomàtiques i curialesques, no era gens evident que prevaldria aquella vella política del tron i l’altar i el ‘do ut des’. Tant més que els altres candidats que estaven en joc no eren de cap manera independentistes militants, sinó, simplement, catalans. Han estat descartats, malgrat la seva idoneïtat, simplement, per ser catalans.
