Tot i que no està sent la primavera més maca de totes, aquesta època de l’any sempre té el seu encant. Els carrers s’omplen de gent que busca començar a canviar el to de la pell blanca de l’hivern, grupets d’amics s’apoderen de les terrasses de la ciutat per fer els vermuts de diumenge, demanes el primer cafè amb gel de la temporada i Barcelona s’omple de vestits de flors. Jo, que sempre he tingut una especial debilitat per les èpoques d’entretemps, puc dir que sóc una noia de tardors i primaveres. Curiosament, són les èpoques en què més em nodreixo de tot el que puc trobar per llegir.
M’atreveixo a afirmar que cada primavera, des que vaig entrar a l’edat adulta, floreixo d’una manera o d’una altra. La primavera és temps d’explosió i retrobament personal després de llargs hiverns de calma i capteniment. És temps de recollir els fruits d’allò que vas sembrar ara fa uns quants mesos. És temps de deixar enrere les tempestes que cadascú porta a dins i convertir-les, per fi i sota el sol que cada dia escalfarà una miqueta més, en festes.
Sant Jordi és per mi i sense cap mena de dubte el meu dia preferit de l’any. És una primavera comprimida en un dia. És el centre de tota aquesta moguda de la primavera: hi ha flors, llibres, amor i sang alterada. Hi ha un dinar amb amics i una cita amb el noi que t’agrada. Hi ha la rosa del pare i la felicitat de la mare. El món sembla girar al voltant de la literatura, i tothom demana recomanacions, fins i tot n’hi ha molts que es diuen que sí, que a partir d’aquest mateix dia es convertiran en grans lectors.
Per mi cada primavera està marcada per petites obsessions quotidianes que la fan especial i diferent de l’anterior: llibres, música, indrets fins aleshores desconeguts, receptes. Recordo que l’any passat em va agafar molt fort per la Rodoreda. Vaig empassar-me Mirall trencat, La plaça del Diamant i Jardí vora el mar en un tres i no res, i no sabria amb quin quedar-me dels tres. Si no heu llegit Rodoreda, és sense cap mena de dubte una de les autores que podríeu descobrir aquesta primavera. Jo vaig acompanyar aquestes lectures amb l’obsessió que em va agafar amb la cançó l’Eva i la Jana, de Ginestà. Sí, molt primaveral tot. Ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa (Jardí vora el mar). Ja em direu vosaltres, doncs, si lliga o no lliga això amb aquesta època de l’any.
Enguany estic igual o més revolucionada interiorment que l’any passat, és per això que he seguit descobrint autors del segle passat mentre em continuo descobrint a mi mateixa: no puc parar amb la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. El que més m’ha agradat fins ara: Una vil·la a Florència, de William Somerset. Amb el que a mi m’agraden les males decisions i les nits càlides d’un estiu que no acaba d’arribar però que ja es va anunciant, estrany hauria estat que no me l’empassés en una tarda.
L’altra col·lecció que em té fascinada, de la mateixa manera que la sèrie dels Bridgerton (sóc una noia blanca súperclàssica pel que es veu), és la del Club Victòria, de la mateixa editorial. Nou descobriment: l’època victoriana. Amb el que em quedo de moment és amb Seny i sentiment, de la Jane Austen. Camps, amigues, safareig, vestits, senyors i embolics de faldilles. Què més vols si la primavera la sang altera?
Ara bé, si voleu una cosa més contemporània, la meva recomanació primaveral sempre serà la mateixa: Algú com tu, de Xavier Bosch. Us obro ja el meu cor del tot, que cada vegada anem agafant més confiança, i us dic que és el meu llibre preferit per la delicadesa de com tracta el tema que tracta: la infidelitat. Si voleu saber per què, li podríeu donar una oportunitat.
Es diu que Vincent van Gogh, artista que admiro i els quadres del qual m’aporten la calidesa que necessito aquests dies, bevia pintura groga. Creia que d’aquesta manera podria fer créixer la felicitat dins seu. Evidentment és una bogeria i no ho proveu a casa, però d’aquest fet, cert o no, ens podem quedar amb una cosa: empasseu-vos tot allò que creieu que us farà feliços, us arribarà al cor i us farà créixer. Mengeu-vos tots els llibres que trobeu dissabte pels carrers de la ciutat. Llegiu i llegiu molt, que la primavera és literatura, i, al cap i a la fi, la vida també.
