Ubicada en un edifici de tres plantes i l’ample d’un casal que ocupava una boutique on es vestia mig barri, en un carreró del Poblenou, hi trobareu la llibreria Nollegiu. Amb aquest nom paradoxal Nollegiu és més que una botiga de llibres, és un projecte cultural que malda per la difusió de la lectura amb la programació d’actes literaris i culturals. I com altres llibreries sorgides aquests darrers anys, davant les vendes compulsives per internet aposta per la llibreria presencial, on poder emprovar-se els llibres abans de comprar-los.

En aquesta època en què la urgència per viure, el frenesí d’imatges i el deliri de missatges banals ens roben el temps per aprofundir, aquesta manera d’entendre una llibreria és tot un desafiament. El temps s’ha accelerat, podem arribar a viure simultaneïtats múltiples i estem esborrant les relacions amb la comunitat, l’espai que ens envolta i la natura, però les persones continuem amb la necessitat d’explicar-nos a nosaltres mateixos.

Ara bé, per dir futilitats podem gesticular i dir què divertit o it was exciting; en tenim prou amb una foto i escrivint a les xarxes socials que vam passar un dia molt guapo i el paisatge era impressionant. Per això no cal comptar amb un lèxic gaire extens, però per endreçar el pensament, comunicar idees i expressar les emocions i la bellesa necessitem dels mots, i sovint no encertem a trobar-los.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans inclou al voltant de setanta mil paraules, de les quals utilitzem habitualment menys de mil. Es considera que en el seu vocabulari habitual una persona culta en té unes dues mil. Els adolescents no en fan servir gaires més de quatre-centes cinquanta. Això passa també amb el castellà, que compta amb noranta-tres mil paraules, amb el francès, que en té seixanta mil, o l’anglès, que diuen que en comprèn més de sis-centes mil. Aquest empobriment es dona en totes les llengües.

Com que és en els llibres on trobem les paraules per poder explicar allò que ens passa, comprenem immediatament un dels beneficis de la lectura: amb ella aprenem les paraules i el seu significat per poder manifestar amb propietat allò que pensem i que sentim. Però quan llegim passen moltes coses més. «En allò llegit hi ha el vocabulari de les nostres pròpies vides», afirma Irene Vallejo en el Manifest per la lectura. En llegint viatgem i recordem, somiem i desitgem, coneixem noves raons i ens endinsem en altres genis i temperaments. Ens identifiquem i ens trobem, descobrim admirablement expressats sentiments, idees i històries que nosaltres no havíem encertat a formular o descriure. «Llegiu per viure», sentenciava Flaubert.

Els records del passat van començar cantant-se amb poemes, i Homer els va escriure en hexàmetres a la Ilíada i l’Odissea fa gairebé dos mil vuit-cents anys. Aquesta tradició de relatar la història a través de versos i música venia de temps enllà, però només es va poder plasmar físicament en llibres quan els sons de les llengües que es parlaven van començar a representar-se amb grafies, és dir, en inventar-se l’alfabet i començar l’escriptura.

Amb els llibres i els mots expressem idees, mons interiors i emocions, i amb ells hem servat la memòria dels temps i ens hem explicat el món. Els mots deixen petja, acompanyen i guareixen, preserven la història i el pensament, i salven civilitzacions i vides, perquè «en un mot s’entreveu un daltabaix de segles de gent i de creences distintes, i cada una ha marcat la seva ditada en un indret amagat que fins avui pot resseguir-s’hi», assegurava Joan Coromines.

Doncs això, no llegiu. Vosaltres mateixos.