Recordo com si fos ara l’afer Profumo , la classe política britànica va trontollar per un embolic de faldilles, era l’any 1963. A Catalunya també va haver-hi un fort mullader quan un conseller d’Agricultura i Ramaderia, Josep Roig i Magrinyà es va fugar a Sud-Amèrica amb la seva secretaria personal… era d’altres temps. Ara la llibertat sexual es veu que es total, i me n’alegro molt, però tot t’he un límit. A la liberal Anglaterra no tolerarien un escàndol d’alcova com els que es veu que hi ha a Madrid. Als Estats Units d’Amèrica molt menys… però aquí encara hi ha sapastres que riuen les gràcies d’un “pitxa brava” o salta llits.
No importa tant el fet de la fidelitat moral del matrimoni, com de l’embolic de negocis que es fan amb una suposada amant que a sobre es una mantinguda oficial. Enyoro i trobo a faltar els carlins, ells a la seva premsa ens feien assabentar de tot el marro de l’altre branca borbònica que si els Puigmoltó, que si Isabel II… ara hem de mirar Vanitatis o seguir el Peñafiel pel programa Sàlvame de Tele 5 per saber alguna cosa…
No demanaré mai fidelitat o monogàmia, Déu me n’ reguard. Ara una cosa es la vida privada i una altre de molt diferent els negocis…
Apa que per avui ja n’hi ha prou
