Una de les més grans alegries que els amics d’El Matí hem tingut va ser quan, fa unes setmanes, el Sr. Duran Lleida, davant del Consell Nacional de CiU va cridar les mateixes paraules que Manuel Carrasco i Formiguera instants abans de ser afusellat, lema del que El Matí és i defensa: “Visca Catalunya lliure”!
Aconseguir que qui ha dirigit Unió Democràtica durant més de 30 anys cridés públicament per la llibertat de Catalunya va gairebé portar-nos a pensar en la nostra dissolució. Havíem assolit tot allò pel qual havíem estat lluintat. Per què, un cop es crida Visca Catalunya lliure, com es pot tornar enrere?
Doncs el que cap de nosaltres es podia imaginar, ha passat. En unes declaracions fetes ahir a la ràdio, el Sr. Duran ha dit que “els ciutadans no volen una Catalunya independent. Almenys “una gran majoria dels ciutadans”. Exactament igual que el que venen manifestant els líders dels partits unionistes espanyols, no es va estar de dir que “és dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya” i, en contra del que els dirigents de la federació venen esforçant-se en contradir, va tornar a alertar que una hipotètica independència deixaria els catalans fora de la UE. Finalment, en aquesta suma de despropòsits, va acabar demanant que després de les eleccions s’intenti un canvi de la Constitució per permetre el referèndum. No només això, sinó que, en el cas que no s’aconseguís, la consulta no s’hauria de fer.
A ningú no pot escapar-se-li que es tracta d’un desafiament en tota regla contra el president de la Generalitat i el mateix programa electoral de Convergència i Unió. Les declaracions del Sr. Duran no tenen res a envejar a les declaracions que venen efectuant la Sra. Chacón o el Sr. Montilla. I això és molt greu.
El Matí demana doncs que Unió Democràtica sigui fidel al procés d’emancipació nacional de Catalunya. Més encara, demanem lleialtat a la via oberta cap al somni de la independència per la que està lluitant el president Mas. Res no pot ser allunyar-nos de la llibertat.
Com pot ser que un dia es cridi Visca Catalunya lliure i unes setmanes després es digui que el poble de Catalunya no vol la independència. On som? A què juguem? A qui estem defensant?
Prou, Sr. Duran Lleida, Catalunya ja no es pot permetre que es jugui més amb ella. Sisplau, deixi’ns fer el nostre camí. Li demanem, per dignitat, que s’aparti, que deixi pas a la il.lusió i a l’esperança d’un futur democràtic i pròsper pel nostre país. I lliure.
Avui, més que mai, Visca Catalunya lliure!
