Encara que no sempre, la paraula psicoterapeuta sovint és utilitzada per persones que no han estudiat la carrera de psicologia ni –òbviament— han passat per la formació obligatòria que es requereix a tothom qui, després d’acabar la carrera, vol exercir de psicòleg clínic o psicòleg general sanitari.
El 18 d’abril es va celebrar el Dia Europeu dels drets dels pacients, en un moment on la consciència sobre la necessitat d’una millor atenció a la salut mental de la població està més que mai sobre la taula. El Col·legi Oficial de psicologia, va publicar un post explicant els drets dels pacients, un dels quals és demanar si la persona que us està atenent és col·legiada. Dret molt necessari en psicologia per la molta confusió que hi ha.
Hi ha molta gent jove que, després d’aprovar una carrera, si vol fer de psicòleg clínic, haurà de passar-se una bona temporada estudiant per aprovar el PIR (per aquells que no ho coneguin, vol dir Psicòleg Intern Resident) per obtenir una de les poques places que hi ha (aquest any 2023 hi havia 231 places per a 4146 aspirants) i durant quatre anys treballar a jornada completa sent poc més que mileurista i quan s’acaben els quatre anys de formació –si troben feina– ja poden exercir de psicòlegs clínics.
També pot ser psicòleg sanitari, igual que el psicòleg clínic ha d’aprovar el grau en psicologia i després un o dos anys més fent un màster oficial i, si el supera, podrà treballar com a terapeuta.
Després, si volen especialitzar-se hauran de fer algun altre màster específic de la població en què volen treballar, per exemple: infantil, psicooncòloga, sexualitat, etc., però hi ha qui no té ganes de passar per aquesta formació i estudia algun curs, més o menys seriós, i es posa a fer de psicoterapeuta sense que passi res.
I, aleshores, si els que no tenen la formació poden fer-ho igual de bé, per què estudiar tant?
Miraré de posar alguns exemples per fer analogies. Anys enrere les llevadores no tenien cap formació i els nens i nenes naixien, oi?, però, avui, deixaríeu que algú que no tingués la formació completa assistís al vostre part o al part de les vostres filles? Com que la majoria dels parts van bé, la majoria dels nadons no necessitarien una persona degudament formada per néixer, però i si el part es complica?
La majoria dels nens i nenes creixen sans i estalvis i arribarien a grans sense que cap pediatra els visites, per tant, algú amb pocs coneixements de medicina podria veure nens i nenes i no passaria res greu, perquè en la majoria dels casos l’únic que s’ha de fer és donar un antitèrmic si tenen febre. Portaríeu als vostres fills a algú que no tingués la carrera de metge i l’especialitat de pediatria?
Amb els “psicoterapeutes” passa el mateix, es defineixen com experts en emocions, autoestima, creixement personal, etc., però, subtilment, sense dir cap mentida juguen amb el nom de psicoterapeuta per fer creure que són el que no són. No diuen que són psicòlegs, però tampoc no ho neguen, per tant, jugant amb el desconeixement de les persones i els estan enganyant.
Tothom té el dret de triar per quin professional de la salut vol ser atès, però que si decideix anar a un curandero, ha de saber que un curandero és una persona que exerceix la medicina sense ser metge. Si decideix a un psicoterapeuta ha de saber si és una persona que està exercint la psicologia i potser no és psicòleg.
Òbviament, un psicòleg es pot equivocar o pot no agradar, com pot passar-li a un advocat, arquitecte, metge, etc. però, hi ha determinades professions, que requereixen una formació i fer-te passar pel que no ets, a part de ser un frau és perillós.
Els que, com jo, ja fa anys que treballem, segurament, això ens afecta poc, però a ningú li agradaria que un fill o filla hagués de passar per una carrera i dos màsters per exercir mentre altres es dediquen a fer-se passar pel que no són i no passa res!
Els que fa molts anys que exercim la professió tots hem vist males praxis que han fet mal a la persona i no podem fer-hi res de res!, perquè com no estan a cap col·legi professional ningú no en vol saber res.
En la salut mental, com en molts camps hi ha feina per a tothom, ja siguis treballador social, infermera de salut mental i auxiliar de geriatria, el problema és quan es fa creure que és psicòleg o psicòloga i no ho és.
