El mercat internacional ofereix diferents estructures de col·laboració entre el sector públic i el privat (Public-Private Partnership o PPP) per la gestió d’ infrastructures públiques de diferent naturalesa. Mitjançant aquests esquemes, el sector públic pot traslladar al sector privat el Disseny, la Construcció, el Finançament, o la Explotació d ‘alguns serveis. D’ aquesta manera les infrastructures públiques s’ aprofiten de criteris de gestió privats.
Les diferents estructures PPP son aplicables a qualsevol nivell d’ actuació pública (estatal, autonòmic, regional o local).
En escenaris de restricció financera i crisi econòmica com l’actual, aquestes estructures poden ser molt atractives ja que,
– la administració te la possibilitat de fer rentables els seus actius cedint la gestió i explotació al sector privat, amb opció a compartir també la càrrega financera.
– el sector privat aprofita determinats recursos e infrastructures públiques, molt complexes de disposar-ne en l’ àmbit privat.
Al nostre país s’han aplicat tradicionalment aquestes estructures en sectors com la Construcció (Obra civil, Tractament Aigües, Energia i Medi Ambient,..), Aeroports, Autopistes i Aparcaments. Però es en les Facility Services (oficines, centres comercials, museus, universitats, hospitals,… ) on podem trobar-nos estructures mes innovadores en l’ àmbit internacional.
Amb l’ objectiu d’identificar les diferents estructures existents, primer hem de considerar les etapes a assignar en un projecte PPP com son ; la Titularitat, la Iniciativa, el Disseny, la Construcció, el O&M i la Responsabilitat Financera /Finançament. En funció del número de etapes que s’ assignin al sector privat o al sector públic, el resultat serà un projecte amb un grau major o menor de descentralització. En els mercats internacionals podem arribar a trobar fins a set estructures PPP diferents.
En els temps que corren, les diferents administracions locals està molt necessitades de recursos financers. Per aquest motiu una de les estructures més interessant pot esser aquella en que la Titularitat i la Iniciativa son de Sector públic però la resta d’ etapes ( Disseny, Construcció, el O&M i la Responsabilitat Financera / Finançament) corren a càrrec del Sector Privat. Aquesta estructura es la que s’ ha aplicat en el desenvolupament de Centres Comercials i d’ Oci, desenvolupament de àrees industrials o parcs d’ oficines en determinades poblacions on existeix una disponibilitat de terreny de titularitat pública.
L’ estructura de funcionament s’iniciaria a partir de la adjudicació al sector privat, via el sistema de concessió. Posteriorment el concessionari contracta la part d’Enginyeria i Construcció al mateix temps que es fa responsable de tota la operativa i manteniment, una vegada el projecte ja està en funcionament. El final del procés esdevé a través del sistema de reversió de domini, del sector privat al sector públic, al venciment del projecte (normalment son terminis superiors a 50 anys).
A partir d’aquesta ressenya, i observant la forma en que les diferents administracions del nostre país gestionen els recursos i infrastructures públiques disponibles, podem deduir que encara resta molt de camí per recórrer en aquest àmbit. En els temps de profunda crisi que ens toca viure, aquesta es una via excel·lent per aportar el vigor de la iniciativa privada a la ineficient màquina pública.
