Tot i que la pandèmia no ha acabat, queda encara molt terreny per córrer fins que el grau de contagis sigui prou baix com per a què es pugui viure gairebé com abans, les sensacions de molts és la d’haver arribat a la meta.
Durant aquest temps un gran proporció de persones hem incorporat al nostre comportament inconscient la necessitat de la distància social i som bastant conscients que la curta distància entre persones i, sobretot, en espais tancats és un risc. Un repàs a la història de les epidèmies demostra que l’amuntegament de gent és nucli de disseminació d’infeccions.
Malauradament, massa gent es posa massa a prop dels altres i parla massa alt o crida, cosa que, a banda d’innecessària i molesta, és una manera d’enviar més lluny els microorganismes i d’impactar amb saliva la cara de l’interlocutor.
Una de les coses que m’ha sorprès és que és ara, després de molts mesos, es comença a difondre’s que les persones amb un sistema immunitari feble s’infecten amb major facilitat i que, possiblement, si emmalalteixen, el risc de complicacions greus serà més gran.
Creia que era de coneixement general el paper del sistema immunitari en evitar que els patògens ens infectin, per això vaig trobar sorprenent que les campanyes, fa un any i encara ara, no fessin èmfasi en la necessitat d’una nutrició encaminada a enfortir el sistema immunitari. S’ha trigat mesos a parlar de la vitamina D, quan aquesta vitamina és clau per tenir un sistema immunitari fort i per regular el sistema de formació i eliminació de trombes. La vitamina K és la principal reguladora de la cascada de coagulació, però rarament tindrem carència, mentre que una gran part de la població és deficitària de vitamina D. Encara avui, la majoria del sistema de salut no sap quines són les necessitats, infravalorades, d’aquesta vitamina.
Insistiré en quelcom que ja he comentat abastament. Malgrat que ara se’n parli del sistema immunitari més que no al començament de la pandèmia, no veig campanyes educatives sobre la nutrició en la prevenció de la malaltia vírica o bacteriana.
Mesos discutint si gotes o aerosols, igual que a la faula de Tomás de Iriarte sobre si els gossos són llebrers o conillers. Fossin gotes o aerosols, la ventilació i la mesura d’aquesta ventilació és essencial. Alguns, de reduït enteniment, feien normes demanant una mascareta enmig d’un bosc i altres absurditats pròpies dels germans Marx en comptes de fer norma de la ventilació i la mesura de l’aire expirat en l’ocupació dels locals. Encara ara, aquesta obvietat no es demana. Els personatges dels germans Marx ja ho haurien entès.
Arribats al punt en el que veiem que aviat la pandèmia deixarà d’amargar-nos la vida, hauríem, i especialment els que tenen com a professió administrar les nostres vides, d’aprendre algunes coses i posar-les en pràctica. Són coses que, a més d’evitar que ens infecti el SARS-CoV-2, ens faran més forts davant els patògens i evitaran que respirem l’aire viciat i els microorganismes que exhalen els nostres veïns. Alguns venim demanant això ja fa mesos. Segur que si s’hagués fet de bon principi hauríem avançat més en el control de la pandèmia.
La llista és breu. Educar, amb tots els mitjans que disposa l’administració, sobre els micronutrients essencials per a un bon sistema immunitari; determinar, quan es fan les anàlisis clíniques rutinàries, els paràmetres bioquímics que mesuren les nostres defenses; de la mateixa manera que es fa sobre aspectes sanitaris o contra incendis, donar normes sobre qualitat de l’aire i controlar el seu compliment en tot tipus de locals; i aconsellar sobre algunes normes d’urbanitat sobre proximitat entre persones, espai interpersonal i converses de to massa elevat.
Cap d’aquestes coses seria tan dura com ho seria afrontar algun confinament o limitació de les nostres llibertats. Amb certesa, algun altre virus vindrà, la vida que portem ho afavoreix. Amb seny podríem prevenir molts danys.
