El terratrèmol de Llorca ha deixat 9 morts i desenes de ferits. Persones que uns moments abans feien plans, que miraven tranquils els nens que jugaven a la plaça i, en un minut o uns segons, han vist com de sobte s’ensorrava el seu futur.
M’ha impressionat la mort d’una noia embarassada. Aquesta jove esperaria el dia del naixement amb alegria, perquè el ser mare és la cosa més gran del món. Tindria pensaments de futur pel fill que creixia a les seves entranyes. Somiaria amb el nadó que portaria la felicitat d’una llar, que ompliria de somriures i plors les estances de la casa, que es deixaria omplir la cara de petons i d’abraçades.
També penso en la criatura morta abans de néixer. No haurà conegut el món amb les seves maldats i misèries però tampoc podrà gaudir de tantes coses boniques que ens depara la vida. L’amor, la bellesa, la il·lusió, l’amistat, la naturalesa , el firmament i un llarg etc… que no és possible nombrar.
He vist una ciutat destruïda. Cases esfondrades, persones angoixades, sense llar quan uns moments abans no pensaven ni remotament en el desastre.
Vivim confiats en un món insegur, pensant que a nosaltres res ens pot passar perquè tenim llars sòlides i que els desastres que sofreixen moltes persones queden lluny de nosaltres. Però no tenim cap carnet de seguretat que ens avali perquè la nostra existència no perilli. Fa pocs anys a la meva llar de Barcelona va trontollar la cadira en la que estava asseguda i el terra tremolava. Va ésser només un ensurt d’un moviment de terra, però n’hi va haver prou per adonar-me que en uns segons ho podia perdre tot i com de fràgil és la vida.
El govern promet molt per ajudar a les persones damnificades. Veurem si ho compleix. Es tardarà molt a reconstruir una ciutat que té el 80% dels habitatges afectats. Mentrestant, aquestes persones no mengen ni dormen per la tragèdia que els ha afectat i el pitjor, el seu son sempre més serà intranquil, amb el temor de que el terra torni a bellugar-se. No es sentiran segurs enlloc i això consumeix l’ànima i l’esperit
Quan veiem les coses lluny de la nostra terra ens commou però amb el nostre benestar aviat ho oblidem. Mirant les imatges de Llorca hauríem de ser més conscients de la nostra precarietat.
