L’angoixa és algun dels sinònims de por. Perquè, en definitiva, és la reacció del nostre cos quan no sap què li passarà. Sentim una mena de cosa que fa que busquem constantment l’aprovació dels altres per por a equivocar-nos o diem: “Jo sóc insegur”
Ho podem sentir en petites decisions com ara comprar-se un jersei blau clar o un de blau fosc, preparar carn o peix pel sopar dels amics, vestir-nos d’etiqueta o anar més informals el dia d’una primera cita i, també, quan estem a un lloc que no ens agrada però ens fa por sortir.
La inseguretat sorgeix perquè voldríem trobar una opció en la qual tot surtis bé, que tothom estigui content i, sobretot, que no ens equivoquéssim.
El cervell comença a rastrejar totes les possibilitats i busca l’alternativa correcta i, aquí comença tot, perquè no hi ha una alternativa bona i l’altra dolenta. Hi ha diferents alternatives o diferents maneres d’actuar.
Quan la possibilitat de decidir alguna cosa coincideix amb els nostres temors d’equivocar-nos apareix l’angoixa. Si són petites coses com el jersei, la gent ho va portant, més o menys, però, de vegades s’han de prendre dacions com que estudiar, canviar de feina o anar a viure amb la parella.
“Si et cases, et penediràs; si no et cases, també et penediràs. Et cases o no et casis, el mateix et penediràs” va dir el filòsof danès, Kierkegaard. És a dir, prenguis la decisió que prenguis, tindrà conseqüències positives i negatives.
Tothom és insegur, perquè mai no tenim una bola màgica que ens digui que passarà. L’únic que sabem, moltes vegades, és que el lloc on estem no és el que voldríem estar. Triem el que triem i fem el que fem, sempre hi haurà a qui li agradi i a qui no. El que passa és que, davant la inseguretat, n’hi ha que són més decidits que altres.
Tots sabem que les nostres decisions mai no agradaran a tothom, tots ho sabem, però tot i saber-ho, ens fa por la critica. La critica mai no la podrem evitar del tot. És del tot cert que facis el que facis hi haurà gent a qui li agradarà hi ha qui no. Però ens fa por la crítica d’aquelles persones que són significatives per a nosaltres. Recorda, el que ja sabem, que qui realment ens aprecia no deixarà d’estimar-nos, fem el que fem.
L’angoixa la sentirem moltes vegades perquè, per sort, és la prova que les persones som lliures per triar i decidir.
Moltes vegades no hi ha un camí bo i un camí dolent. Si tries un camí passaran bones i dolentes i si tries l’altre passaran coses bones i dolentes. Per més voltes que faci el cap, no s’avança, tot el contrari es crea més angoixa perquè surten més arguments bons i arguments dolents que, lluny d’ajudar-nos a aclarir ens genera més angoixa. (Això va pels fans de fer llistes de pros i de contres)
Si no tenim la possibilitat de decidir perquè se’ns imposa a la força com hem d’actuar, no hi ha angoixa, hi ha ràbia!
Per decidir amb quina parella em quedo, canvio de feina o no, etc., recorda el que ens deien fa anys “què et diu el cor?” i una altra cosa, sigues ètic amb tu mateix i endavant!
