La creació artística té muntanyes, valls, rius i mars que condueixen el pensament cap a punts de referència que relliga sensibilitats. A aquests punts de referència m’hi ha abocat la lectura del text de la historiadora de l’art M. Lluïsa Faxedas, que dona raó de les formes d’escultura expandida que prenen les peces de l’exposició Transparència endins, de l’artista multidisciplinar Dolors Puigdemont. En la lectura del text de Faxedas i en la contemplació meravellada de les obres artístiques de Dolors Puigdemont reproduïdes al catàleg editat a propòsit de Transparència endins, la meva memòria visual m’ha traslladat a l’obra artística de Dolors Oromí, als seus tapissos que, com les obres volumètriques de Dolors Puigdemont, també es poden considerar ‘escultures expandides’, o dit d’una altra manera: quan l’escultura en sentit clàssic es transforma i s’expandeix en el seu concepte per donar lloc a altres formes artístiques.
El segle XX ha estat molt fèrtil, i molt dúctil, en l’art elaborat per les dones artistes, tant si han practicat un particular art figuratiu, i poso d’exemple Maria Girona o Conxa Ibáñez, com si, més intrèpides, visionàries i experimentals, han decidit explorar els marges de la creació com les dues artistes que ara la meva imaginació posa de costat, posa en diàleg en el temps i l’espai, tot i que, i amb estils ben diferents, són creadores de diferents generacions: Dolors Oromí és nascuda l’any 1929, Dolors Puigdemont és nascuda a l’any 1950. Però una íntima motivació a l’hora de crear les uneix: l’expressió d’un món interior, unes experiències vitals i espirituals que es reflecteixen en una marcada sensibilitat per la Natura i els materials que en provenen.
És així com Dolors Oromí ha capgirat la concepció del tapís, no només del clàssic sinó també del contemporani: en les seves obres Oromí empra materials naturals com cordes, cànem, jutes, espart i fibres vegetals on dominen els colors beix i terrosos com en els camps llaurats. En l’exposició antològica de la seva obra, La corda transfigurada, que va tenir lloc el març de 2016 al Museu del Tapís Contemporani Casa Aymat, vaig escriure en un article: «Només cal situar-se davant d’una peça sorgida de la imaginació creadora de Dolors Oromí per adonar-se que ens trobem davant d’una obra que esdevé una escultura teixida». En la composició de les formes teixides mitjançant corbes, plecs, obertures i ordits de textures múltiples, les obres s’expandeixen més enllà del mur per situar-se plenament en l’espai.
És en aquest punt de confluència on volia arribar per enllaçar amb el caràcter volumètric, si bé més ingràvid, de les peces creatives de Dolors Puigdemont, tantes d’elles elaborades amb materials vegetals, teixits, llanes, fusta, paper fet a mà, restes de poda o, també, les malles metàl·liques amb què construeix les seves obres-escultura o peces en tres dimensions: obres que, com en el cas de les malles, sovint es mostren en la gràcil mobilitat en l’espai que recorda el moviment dels planetes, així com les figures transparents que creen un joc de llums i ombres en les parets, expandint també d’aquesta forma immaterial la seva estructura física en un discurs de comunió dels contraris.
Cal apreciar un procés de ‘transfiguració total’ en aquestes obres d’art escultòric expandit que en el cas de Dolors Oromí ha sorgit de materials auxiliars a les feines del camp, com ara les cordes o l’espart, o de teixits, restes de poda, papers fets a mà o malles metàl·liques en el cas de Dolors Puigdemont que ha donat formes tan singulars a les peces d’una transparència sorprenent i lluminosa que encara hi ha temps de veure, ja que la mostra Transparència endins, que té lloc al Museu Can Mario, de la Fundació Vila Casas de Palafrugell, no clourà fins al 31 de març de 2024.
