Darrerament s’havia volgut crear turbulències en el procés que està vivint Catalunya. La consigna era intentar desviar-nos del camí marcat per mitjà de la confusió i l’il·lusionisme: es tractava d’inventar vies impossibles, plantejar preguntes inexistents i sembrar dubtes sobre la fermesa de la voluntat popular. El punt de vista dels que això feien era el d’un elitisme des del qual es considera que la ciutadania és una cosa mal·leable, que no sap el que vol i que pot ser manipulada i adulterada.
Però aquesta ciutadania ha demostrat tenir les coses molt clares, i així ens ho mostra l’onada del Centre d’Estudis d’Opinió d’aquest novembre. El CEO explica que en cas de convocar-se eleccions ara mateix el sobiranisme tindria entre 89 i 96 diputats. En canvi, l’espanyolisme n’obtindria entre 42 i 47. Confirma, alhora, la tendència d’ERC d’esdevenir la primera força del país, és a dir, que CiU està essent castigada per l’ambivalència duranista. Encara més: ERC supera a CiU en intenció de vot al Congrés dels Diputats espanyol, el feu de Duran, la qual cosa indica que la política oportunista del d’Alcampell no té suports entre la ciutadania. Si ens centrem en la valoració personal dels líders, veurem que només aproven polítics que aposten pel dret a decidir. En primer lloc hi ha Oriol Junqueras, seguit per Alfred Bosch, Joan Herrera i Artur Mas. Duran i Lleida suspèn amb un 4,55, compartint suspens amb tots els líders de l’espanyolisme català.
Els ciutadans, a més, han explicat que creuen molt més en la solució d’un estat independent que en un estat federat i han expressat que, en cas de referèndum, votarien aclaparadorament per la independència. Aleshores, en què se sustenta el discurs dels que diuen que en realitat preferim una altra mena de solució? Quantes enquestes més calen per deixar d’intentar marejar-nos? Comença a ser hora d’anar per feina.
