Em demanen quatre mots que em defineixin. La campanya electoral comença d’aquí menys d’una setmana i crec que en realitat no som com ens pensem ser sinó com ens veuen els altres. Crec, per tant, que sóc com els altres em veuen i no tinc ni idea de com em veuen els altres ni si en el fons és veritat el que diuen que pensen de mi. De manera que vés a saber. Però bé, puc dir que sóc professor, o que faig de professor, i que és un ofici que m’agrada. Una de les coses que em fa més por d’aquest món és la ignorància i els ignorants i encara l’orgull que alguns mostren de la seva ignorància. Podria dir que hem de ser discrets, però a la vegada contundents. No tingueu por, digué Joan Pau II, ara beatificat. No tinguem por. Gran lema per a una campanya. Aquesta és una crisi econòmica, però és sobretot una crisi moral, una crisi de valors. L’absència de valors, la corrupció, aquest estirar més el braç que la mànega i de gastar més del que tenim. Crisi de les Humanitats. M’encanta Espriu i m’encanta Pla, tan diferents. El bilingüisme és una tragèdia per als catalans i voldria un poble i un país de gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. El meu model el constitueixen els pobles més avançats que el nostre. Crec que el saber és la llibertat i que la ignorància és l’extrema pobresa i l’esclavitud màxima. I que la cosa principal és el compliment dels deures i que sense això no hi ha drets. La llibertat es basa en el fet de poder triar entre el bé i el mal. He procurat sempre no tenir enemics, però, si malgrat tot han aparegut, he mirat de ser del tot diferent d’ells i d’actuar i de comportar-me també de manera diferent i sense mai deixar, però, de saludar-los amb respecte. No crec que totes les opinions siguin igual de respectables. Les persones potser sí, però les opinions no. El que jo pensi sobre mecànica, per exemple, no té cap importància perquè no en sé res i no puc opinar sobre el que desconec. Crec que, en general, les noves tecnologies han convertit l’ensenyament en una llarga sessió d’animació infantil. Crec en l’esforç, l’estudi, els colzes, la voluntat, la conversa, el bon humor i la rialla. Crec en la paraula. Admiro la saviesa, les Humanitats i el civisme. Crec que no es pot edificar una democràcia sòlida sense una població que sigui sobirana des del punt de vista intel·lectual. En fi, crec en més coses, segurament. No sóc ateu. No sóc multiculti ni relativista. Suposo que dec tenir alguna virtut, però el que tinc sobretot són defectes. Un dels principals és la mandra, una mandra immensa. En definitiva, però, el que jo pensi o deixi de pensar no crec que tingui cap importància comparat amb la immensitat de l’univers. La petitesa humana és, encara que no ens agradi, infinita.
