Queden 15 partits i de més verdes en maduren, però o molt canvien les coses o ja podem anar fent-nos a la idea de fer-li el passadís al Madrid, que amb aquest futbol que juga que és efectiu però poc gràcil haurà fet mèrits i punts, i els nostres nois juguen excels quan s’inspiren i exasperantment inefectius per bé que eficientíssims (allò de plegar molt bé les tumbones del Titanic) quan menys t’ho esperes, i particularment a domicili. I no cal recordar que la lliga és una competició als punts. Ahir al Reyno de Navarra, com altres cops a Donosti, a València, com a Getafe, com a Cornellà… i quan fou mort el combregaren, que fiar-ho tot a l’espurna del geni de Messi quan ens desvetllem de la tonteria, o apel·lar reiteradament a l’esforç èpic de la remuntada, al punt d’honor dels veterans o a la ràbia i l’audàcia dels joves, o tot alhora, comporta el risc que arribem a misses dites. Aquest partit ha estat el resum, magnificat, del que portem de lliga, amb una primera part llençada a les escombraries, i un posar-se les piles massa al frec del deathline. Que calia reservar Xavi i Iniesta no és discutible, i a més els que Pep va posar de centrecampistes es van defensar tan bé com a la tornada de la copa; que no era el dia de Valdés, malgrat parades meritòries, ho demostra que fa molt que no li fan tres gols (80 partits, deien a la ràdio, des de l’Inter de Mou), però no sempre pot fer màgia, i potser s’han d’atribuir els gols a cantades defensives, potser no tots, potser el tercer no; que recorrem massa a la rotació és rebatible pel fet que, amb els canvis i quan més jovenalla hi havia a la gespa és quan vàrem revifar-nos (per cert, la gespa, i el fred: els mateixos a la primera que a la segona, com a mínim, no els sembla?). Ah, i l’àrbitre, i el linier, Si. Sospitosos, però com d’habitud. Que tot plegat, tot alhora i tot una mica? Potser sí. Ara tocaria fer el cor fort i apel·lar a l’esperit d’aquelles lligues que guanyarem a Tenerife, però què volen: allò eren altres temps. Facin com jo, distreguin-se amb algun assaig d’aquells que requereixen atenció, com el d’en Canosa, i pensin que això és futbol, i hi ha coses més malaguanyades per les que lamentar-se, que tal dia farà un any, i encara ens queda la Champions.
