Des de que tinc ús de raó –i ja tinc uns quants anys – sempre he sentit dir que a Queralt, el primer que calia fer, era portar-hi l’aigua. Després es podria fer un gran hotel de la Torre de la Petita –ara es diu que aviat començaran les obres. Es volia fer un centre d’interpretació de les guerres carlines del Castell de Sant Ferran que hauria d’haver estat tan important com el Parador de Cardona.
La Torre de la Petita, és l’únic bastió construït ‘ex novo’ a la primera de les carlinades que no fou enderrocat. Les restes d’altres fortificacions berguedanes com les de Fumanya o el Castell del Berguedà (penyal que hi ha sobre de la Cova de santa Helena) fa anys que foren soterrades o amagades. Aquest edifici – la Torre de la Petita – està en perill de ruïna de sempre. Es diu que gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona podria ser arrengat però ja veurem com acaba tot.
No sé pas com està el problema secular de portar l’aigua a Queralt però als edificis, propietat de l’Ajuntament de Berga des de 1974, hi ha passat de tot. Fa anys que hi ha conflictes municipals amb Queralt. A la primera meitat del segle XX eren entre el bisbat i l’ajuntament per la propietat del santuari. Ara són entre l’Ajuntament i un consorci d’empresaris berguedans. aempre la mateixa cançó i mai no s’ha portat l’aigua a Queralt. De fet, el 1916 ja es va fer la primera comissió per portar-la-hi.
De la Casa – Museu de la Patum millor ni parlar-ne amb els milers i milers d’euros que s’han gastat en diferents projectes. Encara no se sap quan es posarà la primera pedra, ni si es posarà mai.
Pel que fa al Castell de Berga, sort d’en Massagi (empresari italià), que va fer-hi obres. Ara fa anys que està tancat. L’exèrcit espanyol en va cedir durant la dictadura militar a l’Ajuntament de Berga la seva propietat fent un canvi amb els terrenys del Pla de l’Alemany. Després un altre govern municipal s’ho va vendre i, anys més tard, el Consell Comarcal en va comprar una part.
Si Berga, vol tenir algun dia la més mínima projecció turística hauria d’haver començat per dignificar el patrimoni monumental municipal. Els edificis municipals de Queralt fa anys que segueixen fent tota la pena del món, mentre que els que són propietat de l’Església estan en perfecte estat. La façana de Queralt i el seu campanar són obra del genial arquitecte català Coderch. Mai no li agrairem prou que mossèn Ballarín li encomanés aquesta feina que, a més, segur que Coderch mai no la va cobrar. El barri històric de Berga està deixat, ple de pintades i algunes fa més de 15 anys que no s’han netejat. Al carrer Major cada dia hi ha més botigues tancades. Si aneu a Pamplona o a la ciutat de València, podreu comprovar que tenen un turisme tot l’any que visita aquestes ciutats per rememorar el Sant Fermín o les Falles, mentre a Berga, si no fos per l’audiovisual de Patum que s’exhibeix amb molt poc espai a la Casa de la Patum, res de res. I ara que és temps d’Elois, -al crit “d’aigua va!”– em demano quan arribarà l’aigua de Berga a Queralt.
Per alguna una cosa es pot començar!
