Recullo aquí el toc d’alarma de Vicent Partal al Vilaweb del 16 de juliol. Sembla que l’esborrany de la llei de consultes aprovada per una comissió parlamentária i que ha de ser sotmesa a l’aprovació del ple del Parlament, amplia la llista de la gent que pot votar en una consulta no referendària de manera que segons com s’usi podria posar en perill la credibilitat internacional dels seus resultats. Això és tan innecessari com perillós i no podem encarir prou als nostres parlamentaris que no deixin passar la llei sense fer-hi algunes correccions imprescindibles. Mirem-nos-ho.
Quina diferència hi ha entre aquest projecte de llei i les que dictaminen qui pot votar normalment en unes eleccions al parlament català o a les municipals? Una primera diferència és l’edat requerida. Normalment es pot votar a partir dels 18 anys, i el projecte vol autoritzar el vot a partir dels 16. Aquest és un punt més o menys discutible, però que no es prestaria a ser atacat amb èxit. A altres països comença també a usar-se.
El punt perillós (i, crec jo, innecessari) seria el concedir vot als estrangers (comunitaris i extracomunitaris) en les consultes de carácter nacional, és a dir que tracten de temes que afecten a tot el territori català. Això no passa a cap país i seria una palanca per posar en quarentena els resultats de qualsevol consulta feta en aquestes condicions.
Ignoro per quins motius la comissió redactora ha acordat aquesta part del text. Segurament amb la bona intenció de no discriminar cap habitant “de facto” del país. Però hi ha normes internacionals que no es poden ignorar si els resultats han de ser reconeguts més enllá de les nostres fronteres. I una d’elles és que cap estranger té dret a vot en consultes o eleccions d’abast nacional. Deixant a part que una bona part dels estrangers potser votarien “no” ben clarament (per ignorància, per incomprensió o fins i tot per suborn) l’inclusió d’aquesta minoria posaria en perill l’acceptació dels resultats per part de l’estranger. Recordem que dins de la UE els estrangers comunitaris només poden votar a un altre país de la UE en eleccions regionals o municipals. I això ens pot donar senzillament la clau per posar d’acord amb normes clares l’esborrany de la comissió amb les usuals internacionalment.
Es tractaria de diferenciar les consultes d’abast general a tot Catalunya, de les d’abast municipal o comarcal. A les d’abast general haurien de poder votar:
a) els habitants de més de 16 anys que tinguin actualment la nacionalitat espanyola i que resideixin en un municipi català almenys des d’un any abans de la data de la consulta. Aquest darrer punt és importantíssim üer evitar manipulacions amb gent importada per poc temps.
b) els nascuts a Catalunya, residents actualment a l’estranger (o a l’estat espanyol?) i que abans de sortir del país estiguessin censats a un municipi català.
A les consultes d’abast municipal o comarcal haurien de poder votar
a) els mateixos habitants del grup a) anterior.
b) els estrangers comunitaris amb un mínim d’un any de residéncia a Catalunya.
c) els estrangers extracomunitaris amb un mínim de tres anys de residència legal a Catalunya.
Crec que aquesta diferenciació faria compatibles el desig de no discriminar “nous catalans” amb el de respectar les normes generals que poden ser imprescindibles perquè ens siguin reconeguts els resultats de la consulta del 9-N (o quan sigui que es faci). Certament sembla que la llei reserva per cada casespecífic la possibilitat de determinar qui pot votar. Però potser seria millor deixar clar ja d’antuvi la diferenciació esmentada. Recordem que els contraris de la sobirania catalana s’agafen i s’agafaran a qualsevol punt que creguin feble per desacreditar-nos davant del món. Evitem, doncs, de fabricar punts febles nosaltres mateixos.
