Mai no tenia un no per a ningú. O jo no ho vaig veure (i per això li anava “arrencant” articles per El Matí Digital). Només un cop vam discrepar, també és cert, però això ja us ho explicaré a un article que li he promès a en Llisterri de Catalunya Religió i que, si de cas, ja li demanaré que ens el deixi compartir. Fins i tot aquell cop vam acabar entesos, i voldria creure que més amics. Mai no li vaig veure tenir un no per a ningú, i malgrat la seva condició de jubilat, sempre el vaig veure atrafegat i carregant aquella cartera plena de papers. Era un intel·lectual, però dels que penquen. Per a celebrar els cinquanta anys de casat amb la Rosa es va autoeditar un llibre que és com un inventari de projectes sobre els que han anat treballant al llarg del seu matrimoni; a en Quim, i a la Rosa, els seduïa la imatge del “taller de la vida”, i, tot i ser historiador (o precisament per ser-ne), acaba descobrint que més que el fet heroic puntual, és més interessant aquella actitud constant pròpia de l’artista que treballa, incansable, al taller per anar plasmant allò que sent que ha de fer. Només llegint l’índex del llibre t’adones que en Quim i la Rosa s’ho han aplicat, amb una constància tossuda, tenaç, serena i, sobretot, riallera. Només d’un capítol qualsevol xitxarel·lo d’aquests que esperen que la Pàtria els reconegui qualsevol collonada -i que, sinó, se la inventen- en podria fer un llibre de memòries i reclamar la medalla. En Quim, a l’inrevés, generós, es treu importància i es cuida molt d’aixecar acta de tothom amb qui va comptar o col·laborar. Mai no tenia un no per a ningú i sempre somreia. El llibre que us comentava acaba així: “desitgem que ens hagi estat útil (el camí que hem recorregut) i que segueixi essent-ho amb l’aspiració de que contribueixi a fer un món més lliure i just des de la terra de Catalunya que malda per la seva plenitud”. I aquí ho teniu: Amb aquesta alta fita s’entén perquè no tenia mai un no per a ningú i el per què sempre somreia. Perquè sabia que, malgrat tot, al final, ens en sortirem.
