Traducció de l’article Spanische „Merkwürdigkeiten“
“Rareses” és aquí -és clar- només una perífrasis per “circumstàncies escandaloses”. El que es permeten la justícia espanyola i el “deep state” en l’aparell estatal, en una veritable democràcia comportaria conseqüències jurídiques i penals contra els causants. Però “Spain is different”.
Recordem-ho: a finals de setembre, en una razzia espectacular de la guardia civil espanyola (Operació Judes) van ser detinguts nou joves catalans a diverses localitats i se’ls hi va obrir expedient per terrorisme. Es deia que s’havien trobat als seus domicilis uns materials que podrien ser usats per a fabricar explosius. Un d’ells era una olla amb adobs químics (trobada a casa d’un pagès). Un altre era un ominós sac que al final va resultar que era de serradures. Etcètera, etcètera. Sobre aquesta base es va construir un munt d’afirmacions no provades i de suposicions aventurades, que la premsa espanyola i els polítics ultranacionalistes van escampar i inflar amplament.
Ara, tres mesos després, aquests joves, poc a poc, i gairebé d’amagat i callat per la premsa espanyola, van sent posats en llibertat, després pagar fiances entre 5 i 10 mil euros, que pràcticament es poden considerar multes. Els jutges no van poder “dictar cap sentència fonamentada de si això era terrorisme o no”. I els comentadors es pregunten: si no hi havia cap sospita fonamentada, com es va fer una acció tan espectacular davant de les càmeres de televisió, enlloc de fer una investigació discreta? I com és que es va parlar de terrorisme amb tanta lleugeresa si ara això s’ha provat que era una faula? I com és que els joves detinguts van ser sotmesos a una mena de tortura psíquica per part de la policia?
Una “raresa” no menys escandalosa és el que passa ara amb el President del govern català, Quim Torra. Va ser condemnat per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) espanyola a inhabilitació i una multa molt alta. Però, com aquí ja vam informar, Torra no reconeix la sentència, perquè un organisme electoral, purament administratiu, no té cap competència per donar cap ordre a cap president d’una regió autònoma. Això només pot fer-ho, en aquest cas, el Parlament català. Ara, però, per aconseguir la inhabilitació de Torra per la via ràpida, la JEC vol retirar-li la seva acreditació com a diputat català, cosa que automàticament creuen que hauria de fer impossible la seva presidència. Però tan senzill això no ho és. Per ser nomenat President s’ha de ser diputat. Però una vegada ja és en funcions, ja no juga cap paper si segueix sent diputat o no. Repetim-ho: un senzill organisme administratiu, que ningú no ha elegit, s’atreveix a prendre decisions que són incompatibles amb la constitució espanyola. Però és tolerat, perquè el nacionalisme espanyol, com tantes vegades, de les lleis se’n riu. La decisió ha estat presa per set vots contra sis, cosa que demostra com és de fràgil el seu fonament. Per cert, els sis membres que han votat en contra han declarat també públicament que la JEC no té cap atribució per fer el que ha fet. I cal remarcar-ho: la missió d’una junta electoral és garantir que ningú sigui privat o limitat de l’ús dels seus drets polítics. I en aquest cas ha fet justament el contrari. La indignació a Catalunya és molt gran i a diverses ciutats hi ha hagut manifestacions contra la decisió i a favor del President. El Parlament català també s’ha posat al darrere de Torra. El President legítim Puigdemont, ara eurodiputat, ho ha comentat així: “Aquesta decisió és indignant i vergonyosa. Els dos darrers Presidents de Catalunya han estat destituïts per Espanya. No pel Parlament. S’han acostumat a decidir qui pot ser President i qui no. I prou. Això és el 155 sense l’aprovació del Senat espanyol…”. I molts comentaristes estan d’acord: aquesta decisió no és solament indignant, sinó també insuportablement idiota, perquè agreujarà el conflicte encara més. També se suposa que al darrera hi ha el “deep state” que així vol torpedinar el suport o la tolerància dels catalans per un nou govern de Pedro Sánchez, o com també s’ha escrit: “És un colp d’estat contra dos governs, el català i l’espanyol”. De moment, però, no han pogut impedir la nova investidura de Sánchez amb una majoria molt mínima al Congrés espanyol. Ja veurem quant dura.
He de citar aquí Ralf Streck, un dels corresponsals alemanys que millor informat està sobre les circumstàncies espanyoles: sobre l’acció contra Torra i sobre la investidura de Sánchez.
Igualment vull recomanar aquí encaridament aquest article del professor Axel Schönberger, una apassionada crida al Parlament Europeu de no callar davant de l’escandalós menyspreu dels principis fonamentals de la democràcia, per part de la justícia i de la política espanyoles.
