Segur que tots vosaltres amigues i amics matinaires heu desitjat alguna vegada a la vida poder ser invisibles o poder volar o les dues coses alhora, o.. vés a saber què més. Sempre sota la influència de les nostres pel·lícules infantils i adolescents, la lectura de llibres apassionants, deixant volar la imaginació pel món dels còmics…
Doncs avui esteu d’enhorabona perquè hem trobat la millor recepta del món per l’home / la dona (perdoni’m ministra Aído!) invisible. Aquí en teniu uns quants consells:
El millor per ser invisible és que ningú et vulgui veure. Penseu en tota aquella gent de la vostra vida (com ara el tristpartit) que no us cauen bé, que no suporteu i que intenteu ignorar per sistema. Aquestes persones per a vosaltres tenen el poder de la invisibilitat donat que no els voleu ni veure i millor ni tan sols que existissin.
Tenir a l’abast dispositius màgics com ara una capa o un casc que posats a sobre ens fan desaparèixer. Harry Potter o en Frodo al Senyor dels Anells en són alumnes avançats, el més curiós del cas és que l’artefacte màgic un cop posat a sobre també desapareix! Montilla sembla ser que ho prova movent les ulleres quan parla, però no se’n surt de moment (llàstima…)
Convertir-se en fantasma. Com passa a la pel.lícula Ghost, aquest punt presenta un greu problema: cal morir-se abans i clar així la invisibilitat perd part de la seva gràcia. També cal pensar que en la vida real existeixen molts fantasmes que per desgràcia no són invisibles.
Ser una projecció mental d’algú. De manera que si existim és perquè sempre hi ha algú que pensa en nosaltres i si arribés un moment que ningú pensés en nosaltres o no recordessin la nostra existència passaríem a ser invisibles. Mira que jo intento no pensar en el tristpartit a veure si desapareixen, eh! Però no hi ha manera…
Moure’ns a grans velocitats. Com pot fer Flash, el llamp humà, anar tan ràpid que ningú ens veu i passem per invisibles. Això de moure’s ràpid no sé jo si serviria massa per Montilla i la seva tropa, no els veig massa ràpids ni de reflexos que diguem.
Tornar-nos transparents com els vidres. Assolint el mateix índex de refracció que el medi que ens envolta (aire) podríem ser invisibles. Molt complicat realment apart que presentaria danys col·laterals: al tornar-se els ulls també invisibles les imatges no anirien a parar a la retina, la llum passaria de llarg i seríem cecs, entre d’altres problemes com no existir un correcte intercanvi de calor amb el nostre Univers del voltant i fer-nos morir per congelació.
Esperem que entre tots aquests consells i sobretot amb el nostre vot ben positiu i enfocat com cal, sense deixar-nos portar per cants de sirena, aconseguim ben aviat tornar invisibles a tots els del tristpartit i que deixin a Catalunya tranquil·la i puguem començar a posar les coses al seu lloc com la nostra terra es mereix.
