Ahir, al telenotícies vespre de la nostra van fer propaganda d’unes motocicletes elèctriques, que es veu que són el futur. El ganxo que van fer servir per atraure compradors va ser els avantatges fiscals que comporta la possessió d’una motocicleta de tal característiques. D’altra banda destacaven que el mercat d’aquest tipus de vehicle està augmentant, i afegien que cada cop hi ha més punts de recarrega per aquestes motocicletes dins les ciutats, és a dir, que no et quedaràs tirat a la carretera.
Buscar alternatives al petroli com a mitjà d’energia per a vehicles està bé, si tenim en compte que aquest recurs pot estar acabant-se. És el món de l’ecologisme, sobretot, el que s’està encarregant de buscar altres maneres de crear energia en forma d’electricitat de manera renovable. Actualment, tenim diverses maneres de crear aquesta energia elèctrica: tenim molins de vent, plaques solars, centrals hidroelèctriques, i per damunt de tot, centrals nuclears. Resulta però, que hi ha tot un moviment que està en contra de les centrals nuclears i defensen que aquesta font d’energia es pot substituir per la generada de l’aprofitament de l’escalfor del sol, de la força del vent, o de la força de les onades del mar.
Hi ha però un problema, i un problema greu. Per una banda tenim que el telenotícies del país anuncia que si compres una moto elèctrica tindràs avantatges fiscals, al mateix temps que t’asseguren no fer el pena si vas amb una moto d’aquestes perquè cada vegada és més la gent que les utilitza. Per l’altra banda tenim que amb l’energia generada per panells solars o pels molins de vent actualment instal•lats, no en tenim ni per encendre a la vegada totes les televisions de la ciutat de Barcelona, és a dir, que no dóna ni per pipes.
És doncs, clara la contradicció del fet. S’ha trobat un mitjà de transport privat que no contamina el medi (motocicleta elèctrica) mitjançant una energia (electricitat), però trobem que allò que avui genera més electricitat són les centrals nuclears, i resulta que tots els moviments que defensen un creixement dels aparells que funcionin amb energies no contaminants, estan en contra d’aquest tipus de centrals. Per tant, estem on sempre, hem d’escollir quina font d’energia hem d’utilitzar / explotar, i on i com la podem aconseguir.
L’essencial seria aconseguir una font d’energia renovable, és a dir, que el seu ritme d’aprofitament fos inferior al seu ritme de generació. Si mirem el panorama d’aquestes fonts trobem que actualment generen el 20% de l’energia que es consumeix al món. D’aquest 20%, un 90% és energia produïda per centrals hidràuliques, un 0’5% per energia solar, i un altre 0’5% per la força del vent. És obvi doncs, que actualment, aquestes fonts d’energia renovables no constitueixen una alternativa al petroli o a les centrals nuclears. És clar, doncs, també, que si el parc de vehicles d’aquest tipus augmenta hi haurà una demanda tal d’energia que només es podrà satisfer amb l’energia generada per les centrals nuclears. Per tant s’entra en un model de desenvolupament una mica estrany, em sembla a mi: volem transports que vagin amb energia elèctrica, però estem en contra de les centrals nuclears, i les maneres sostenibles i renovables que tenim de crear energia només generen un 20% de l’energia total que fem servir. Per tant, hi ha alguna peça del trencaclosques que no encaixa. O busquem primer una alternativa real i factible al petroli i a les centrals nuclears, i després ja vendrem motos, o continuem venent motos com ara; però el que no es pot fer és enredar la gent d’aquesta manera com si fóssim fenicis en l’època de les piràmides.
