La diada de Sant Jordi acostuma a venir marcada per quatre títols omnipresents a la premsa que baten rècords de vendes gràcies als lectors d’un llibre per temporada. Enguany, afortunadament, el panorama literari català llueix les apostes de moltes editorials que s’estimen més els llibres que els cèntims i estan decidides a publicar amb exigència i qualitat. Les piles infinites de grans grups editorials sembla que es van reduint per deixar pas a la diversitat pròpia d’un país normal. Les traduccions d’altíssim nivell que ha produït recentment la nostra llengua han recuperat clàssics introbables o bé han fet fortes apostes per obres inexistents. Aquestes traduccions compensen potser una certa mancança de grans obres d’autors de casa (amb notables excepcions). El nostre panorama literari és imperfecte però, malgrat els temps adversos, una estranya combinació de factors ha fet que les llibreries – temples venerables – mantinguin l’esplendor aquest Sant Jordi.
Fer llistes em sembla un malson i no acabaria mai, però aquesta és una tria dels llibres que compraria amb els ulls tancats aquesta diada:
Lluny del brogit del món – Thomas Hardy. Viena Edicions. Traducció de Xavier Pàmies.
Un tros de clàssic d’un dels grans novel·listes anglesos del XIX. La Bathsheba, una noieta de poble, hereta una gran casa de camp i decideix governar-la sola, sense ajuda masculina. Però bonica i llesta com és, no trigaran a interessar-se per ella tres homes que li marcaran la vida. El Hardy més moralista ens farà conèixer a través de la protagonista els perills que ens esperen si caiem en les temptacions del mal. Intensa, rural però no bucòlica, per llegir bevent malta i fumant pipa, lluny del brogit del món.
Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) – Albert Forns. Empúries.
Possiblement la ¿novel·la? catalana de l’any, un genial debut literari guanyador del premi Documenta. L’autor vol convertir-se en l’Albert Serra (sí, el director de cinema de Banyoles que té carta blanca al Pompidou però del qual a Catalunya ni se’n parla). A partir d’aquesta excusa, Forns desplega un univers amplíssim on parla d’art, de cinema, de literatura, de música i de totes les seves filies i fòbies; amb un increïble domini del llenguatge que atrapa des de la primera pàgina.
Contra un ignorant que comprava molts llibres – Llucià de Samòsata. Adesiara. Traducció de Sergi Grau
Gairebé totes les històries comencen a Grècia, se’ns diu a la introducció d’aquesta obra. Gràcies a la impecable tasca de l’editorial Adesiara (a la seva col·lecció Aetas) podem comprovar-ho de primera mà. Després de rescats memorables, aquest llibre recull dos opuscles de Llucià de Samòsata que són – el títol és explícit – un manifest contra els falsos intel·lectuals que compren llibres però no entenen res del que hi ha escrit.
L’escombra del sistema – David Foster Wallace. Edicions del Periscopi. Traducció de Ferran Ràfols.
Els lectors catalans ja es poden autoproclamar postmoderns des que edicions del Periscopi, uns d’aquests valents defensors de la qualitat, va apostar per editar el primer Foster Wallace en català. L’escombra del sistema és una magnífica via d’entrada a l’univers del malaguanyat americà, on descobrim un ventall d’entranyables personatges que lluiten per saber què hi pinten en aquest món tan complicat.
Pnin – Nabokov. La Magrana. Traducció de Marta Pera.
Un geni com Nabokov no necessita recomanacions. La recuperació de l’obra més autobiogràfica de l’autor rus ens fa descobrir de nou el personatge del professor Pnin (alter ego de l’autor). L’excèntric professor troba refugi als Estats Units després de fugir del comunisme i de Hitler. Les seves manies topen amb la societat americana, que l’acull amb una barreja d’amabilitat i recança. Pnin és la història d’un home que tem que els seus somnis hagin fugit massa de pressa.
A l’altra banda de la nit – Jan van Mersbergen. Raig verd. Traducció de Maria Rosich.
L’última novetat de Raig Verd, cercadors de lectors exigents, ens acosta a la narrativa holandesa més actual. L’acció té lloc la nit de Carnestoltes en un petit poble holandès. Entre cervesa i cervesa al bell mig de la festa, els disfressats acaben parlant de l’amor, de l’amistat i de la fugacitat de la vida en un relat per a lectors amb ganes d’emocionar-se.
Matèria primera – Jörg Fauser. Labreu. Traducció d’Ignasi Pàmies.
Amb aquesta novel·la sonen totes les alarmes. Cada nou llibre de Labreu és un esdeveniment, però en aquest cas l’aposta és molt atrevida. Matèria Primera són les memòries de Fauser, que diu “escriure és només experiència”; però la seva experiència no és qualsevol cosa. Molta droga dura i un final tràgic per l’autor, que va morir als 43 anys atropellat per un camió mentre tornava – ves a saber en quin estat – de celebrar el seu aniversari.
Li i altres relats – Nikos Kavadias. Club Editor. Traducció de Jaume Almirall.
Kavadias és un escriptor grec que passà 50 anys a bord d’un vaixell. Quan arribava a un port prometia quedar-s’hi una temporada, però al cap de pocs dies no podia evitar la temptació de tornar-se a embarcar. Dels viatges i una cultura vastíssima neix la seva preciosa obra. Aquests tres contes que recull Li són una meravella, una peça d’orfebreria recuperada gràcies a Club Editor.
Licantropia – Carles Terès. Edicions de 1984.
El debut de Carles Terès és una gran notícia pel gènere fantàstic. El vincle entre un mossèn al segle XVIII i un fotògraf en ple segle XXI crea una intriga que immobilitza a llegir Licantropia d’una tirada. Àgil però segura – dominant al lector a cada pàgina – la novel·la tracta del mite dels homes llops sense dir-nos què hi ha de bé i de mal en cada criatura, perquè “som només humans i estem plens de limitacions”.
El gat – Georges Simenon. Quaderns Crema. Traducció de Lluís Maria Todó.
Simenon escrivia tan de pressa com el seu públic el llegia: a un ritme vertiginós. Amb la recuperació de la seva obra per part de Quaderns Crema és possible fer renéixer aquest lector voraç, àvid de llegir una novel·la rere l’altre. I no és estrany l’allau d’addictes, perquè Simenon és especialista en trobar allò més obscur de la realitat més quotidiana…
