RECORDS DE MUNTANYES LLUNYANES

Orhan Pamuk

Traducció d’Oriol Valls

Editorial MÉSLLIBRES, 2023


Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura de l’any 2006, ha escollit 185 pàgines dels seus quaderns escrits entre el 2009 i el 2022. Les ha seleccionat, barrejat i unit de manera que ens permet conèixer a la persona que s’amaga darrera l’escriptor. Un pintor frustrat, com s’anomena ell mateix, que dibuixa i pinta a les seves llibretes tant com les escriu.

Pamuk viatja sovint, fa classes a diferents universitats i el conviden arreu del món per participar en esdeveniments literaris. Viatja també per descansar, per escriure amb tranquil·litat, per inspirar-se pel seu museu o pels seus nous llibres. Les pàgines dels seus quaderns esdevenen el llenç on plasmar la seva curiositat i capacitat d’observació. Paratges, vistes, rius, vaixells, arbres, ocells, que acabaran confluint amb els seus records i la seva imaginació. Crea mons, i ens vol mostrar com ho fa, traçant, acolorint i escrivint.

Uns quaderns que són un diàleg amb ell mateix i amb la societat que l’envolta. On es mostra franc, amb dubtes, amb pujades i baixades. On reflexiona sobre el sentit de la vida, sobre la necessitat d’escriure, sobre el seu país, sobre les dificultats de construir el Museu de la innocència, el seu museu. Pàgines plenes de noms d’amistats, d’altres escriptors i artistes, de converses, de desencisos, de companyia. Plenes d’humanitat.

Una edició acurada, que respecta els colors del text escollits per l’escriptor, i la distribució de les paraules dins la pàgina. A la dreta sempre la fotografia del quadern, a l’esquerra, la traducció al català, que et permet endinsar-te en l’univers més íntim de Pamuk. Una lectura que vol ser escoltada i observada amb atenció, que no té pressa, que no té un fil cronològic lineal, que vagareja pel món i per l’ànima del seu creador.

Un llibre per regalar i regalar-se. No cal conèixer la seva obra per gaudir-lo, al contrari, obre la fam de lectura o de relectura de les seves novel·les, sabedors, ara sí, d’alguns dels seus secrets i les seves dificultats.

De vegades escriure basta per ser feliç, diu l’autor. De vegades llegir basta per ser feliç, diu aquesta lectora.

 

 

Article anteriorLa desesperança
Article següentDemocràcia participativa directa o deliberativa?
Anna Tomàs i Mayolas, viu a Vilafranca del Penedès des de ben petita. Treballa a l'administració pública. Advocada que no exerceix i Mediadora. Li agrada compartir tot allò que l'emociona, especialment els llibres, per aquest motiu publica ressenyes literàries al blog Els orfes del Sr. Boix, i a diferents mitjans de comunicació comarcals (El 3 de vuit, El 9 Nou - Osona, Nova Conca i El Vallenc). És voluntària de lectura en veu alta a residències de persones grans. A vegades escriu a lannaalpaisdelesmeravelles.