[Llegiu-lo en alemany aquí.]
Aconseguit. Després d’un temps inusualment llarg per a Alemanya, el país té un nou govern amb Angela Merkel com a antiga i nova cancellera. El seu primer viatge després del seu nomenament l’ha duta a París per parlar amb el president francès Macron dels plans d’aquest per reformar Europa i fer un primer balanç d’acords i desavinences. Macron està convençut que les seves idees són “la darrera oportunitat per a Europa”. Vol deixar enrere les antigues prioritats per les subvencions agràries i estructurals, i posar accents nous en la protecció de fronteres, digitalització, defensa i innovació. Els alemanys hi participaran segurament en molts aspectes, mentre no se n’abusi com a beneits que ho han de pagar tot. I amb tot hi ha el perill que en un punt molt important no es canviï res. I si això passa (o més ben dit, si no passa res) al final tots els plans de reforma poden fracassar.
Estic temptat de comparar l’estat actual de la Unió Europea amb el d’una persona que s’ha tornat còmoda, mandrosa i massa grassa. Els seus metges s’inventen un programa equilibrat per tornar-la a posar a to: gimnàstica intensiva, alimentació sana, prohibició d’alcohol i de fumar, etc. Però ningú no s’adona (o no en vol fer esment) que el pacient té càncer. Certament en un estadi molt inicial i curable, però amb perill de mort si és ignorat o tractat amb placebos.
Aquest càncer traïdor és el silenci de les institucions europees sobre les greus vulneracions dels drets humans i dels pactes internacionals corresponents, per part dels actuals manaires espanyols. Que hi hagi molts problemes internacionals que a molts polítics europeus els puguin semblar més greus i més perillosos que el que passa actualment a Catalunya no pot ser cap pretext per encongir-se d’espatlles indiferentment davant de fets arbitraris i perillosos dins de les fronteres de la UE. No es pot dir prou sovint ni prou alt: qui, callant, permet que a Espanya es trepitgin barroerament principis i valors fonamentals europeus, perd tot dret a presentar-se com a apòstol de la moral a altres indrets del món. Dins de la Unió creixerà l’atipament sobre el que hom anomena simplificant “Brussel·les” i tot ajudarà a créixer als populistes i als enganyababaus.
Un dels impulsos més forts de la idea de la unió d’Europa en els temps fundacionals, l’assegurament de la pau al continent, ja no és prou motiu per acceptar moltes coses que consideren equivocades per a les actuals generacions que (afortunadament) no han conegut cap guerra. I, si s’hi afegeix que, pel motiu que sigui, es permeten vulneracions dels valors fonamentals de la comunitat, el rebuig dels ciutadans vindrà molt més ràpidament del que molts es pensen.
No era pas la intenció dels catalans, però degut al curs dels esdeveniments, Catalunya s’ha tornat una prova de foc per al futur d’Europa. Si Europa segueix permetent que a Catalunya jutges i fiscals polititzats vulnerin barroerament els drets humans, tots els plans de Macron, de Merkel o de qui sigui, no portaran enlloc. Si manca la pinça moral, totes les mesures de reforma es quedaran a mig camí i no produiran l’auge general que se n’espera. Reformar? Doncs, fem-ho a fons.
I ha de ser permès repetir-ho una vegada més: no es tracta que Europa doni suport a la independència catalana, sinó senzillament del dret dels catalans a poder votar sobre el tema, i la garantia que el resultat, sigui a favor o en contra de la independència, serà respectat. Es tracta dels drets de ciutadans europeus i els catalans no són altra cosa. No hauria de ser tan difícil d’entendre-ho.
