Cada llibre té la seva particular funció a la vida; uns et fan reflexionar, uns altres et diverteixen, d’altres et fan patir. La trilogia de Holt la ubicaria en els llibres que t’acompanyen, ja que és fàcil entendrir-s’hi i connectar amb els seus diferents personatges, perfectament retratats per la prosa de Kent Haruf. Un autor que va crear una trilogia sobre allò que coneix millor, les terres inacabables de l’entorn de Colorado, i idea un poble fictici farcit de personatges en aparença comuna per escriure una trilogia que tracta sobre la vida, els petits detalls que la conformen i la felicitat i calma que tots hi busquem.
D’aquesta manera, l’autor mostra la seva habilitat, ja des d’un bon inici, al requerir uns pocs paràgrafs per ubicar-nos perfectament a Holt (Colorado), unes terres on es respira la calma, on un s’imagina en un porxo a la nit, gaudint de la tranquil·litat d’una jornada ja acabada, amb l’olor flotant i perceptible a terra i bestiar. L’estil de l’autor nord-americà és inconfusible: sembla impregnat del ritme pausat que les terres encomanen. Les escenes ens sonen familiars, ens sonen genuïnes, ens sonen autèntiques. A partir d’aquí, un cop establert l’escenari on es desenvoluparà la trilogia, l’autor ens introdueix els diferents personatges de manera fortuïta, com qui es troba amb ells per casualitat, en una petita botiga de poble o en una topada accidental al mig del carrer. És l’habilitat de Haruf de portar les narracions amb mà precisa, amb el ritme pausat que la història demana, però sense deixar que la pausa impresa ens aturi en la necessitat de saber més dels seus personatges.
Kent Haruf es mou perfectament en aquests paisatges on ha viscut tota la vida. I això es nota en la seva prosa, en com es percep, en les seves paraules, l’amor a una terra que malgrat que és imperfecta, la sent seva. Els personatges que ens presenta al llarg de la trilogia són éssers reals, un xic arquetípics en algunes ocasions, però sens dubte un bon reflex de la singularitat dels seus habitants. Així, al llarg de la trilogia, ens va introduint aquests personatges amb els seus diferents matisos, amb les seves preocupacions i inquietuds. Són personatges que es dibuixen perfectament reals en el nostre imaginari, amb maldecaps quotidians com podria trobar qualsevol persona de la comunament anomenada Amèrica del Nord profunda.
Dia a dia, paràgraf a paràgraf, la trilogia de Holt avança al pas que ho fan els seus personatges. També els temes tractats conflueixen d’igual manera, i afirmaria que inclús en l’estil, encaixant en perfecta harmonia. Així, mentre al primer llibre de la trilogia, Cançó de la plana, hi apareixien alguns personatges joves, adolescents i fins i tot hi ha un naixement, al segon llibre, Capvespre, comencem a veure com la vida evoluciona i madura, com els problemes que tracta són més greus, més complexes, més durs, fins a avançar amb la lectura, cap a un final on tots ens hi acabarem trobant, de manera inevitable, cap a la Benedicció final del tercer llibre, que de manera anàloga a la trilogia significa i comporta el final de la història, la fi dels nostres dies. D’aquesta manera, títols i argument acompanyen el que també és el propi estil de l’autor, que va evolucionant al llarg dels tres volums; un estil que convida a tenir una mirada més innocent en el primer llibre, per tractar temes més difícils i madurs en el segon, i preparar un acabament i comiat al tercer volum. Com ocorre al llarg del dia, com succeeix en la pròpia vida.
Així, veient la trilogia en conjunt, és evident que el pas del temps ha influït en l’estil de l’autor i en el desenvolupament de la trama. L’habilitat de Haruf també consisteix a adequar les històries narrades amb el pas del temps, del seu propi temps, i la llum de les històries, els colors, i la diversitat d’aquestes es va marcint a mesura que un avança en les històries, per acabat tancant la trilogia en un moment de culminació, de fi de trajecte lector i també vital.
Haruf ens ha deixat als lectors una obra on reposar les nostres reflexions, on trobar personatges que, amb els seus clarobscurs, se’ns fan pròxims, amables, sincers i ens conviden a conviure un temps a les seves llars, per gaudir del silenci i de les petites coses que conformen la vida mentre somiem en paratges de terres inabastables i nits de calma i silenci. Una lectura per gaudir-la amb la mateixa lentitud amb què passen les hores a les terres de Colorado, al petit comptat de Holt, i deixar que la prosa d’Haruf ens traslladi a aquells plàcids passatges on el que de veritat importa és poder gaudir els petits detalls de la vida, de la nostra i de la de qui ens envolta.
