Què succeeix si, enmig d’un passeig per la muntanya, sents les passes d’algú que et ve al darrera? Què ocorre si, aquell excursionista que t’avança, que es perd allà on la mirada no arriba, acaba mort al fons d’un estimbat? I què pot passar, i quines en són les possibles conseqüències si, justament, el difunt resulta ser un conegut teu o, fins i tot, un ex amic de l’ànima, un ex company de lluites, un revolucionari amb qui s’havien compartit causes i revolucions fins que la seva traïció a la causa el converteix en un delator? On deixa al nostre protagonista tot aquest conjunt de coincidències de l’atzar? Com afecta aquest factor a la investigació policial? És possible que no sigui un accident, existeix la possibilitat, o la impossibilitat, de què tot sigui un designi de la vida?
Amb aquest marc de fons, el prolífic autor Erri De Luca ens ofereix una novel·la on conflueixen els temes característics de la seva obra: la lluita, els ideals, l’amistat, l’amor i la muntanya. Reclòs en una cel·la d’aïllament com a presumpte autor del possible crim, el protagonista és sotmès a l’interrogatori d’un fiscal que intenta aconseguir la seva confessió, i on les preguntes incideixen no només sobre el que va succeir aquell malaurat dia a la muntanya, sinó també les possibles motivacions del protagonista per cometre l’assassinat. El protagonista, s’intenta escapolir de l’escomesa de les preguntes punyents del fiscal, i utilitzant la retòrica, la seva capacitat de resistència i les seves fermes conviccions, encamina al debat cap a la defensa, no únicament del seu cas, sinó també d’uns ideals que abracen la lluita i la desobediència, les proclames polítiques i la defensa dels drets socials. Així, l’acusat exposa, amb tota la seva convicció, la importància de les revolucions, de la resistència social davant els abusos i les injustícies.
La reclusió a la cel·la permet, a la vegada, que l’autor aprofundeixi sobre el concepte de llibertat i de solitud, establint-hi paral·lelismes amb l’amor, un amor que el protagonista entén que només pot ser si és lliure i que transmet de manera honesta sincerant-se a l’escriure cartes cap a la seva estimada professant-li que «t’agraeixo aquesta decisió de fer que el passat comenci amb nosaltres dos», deixant enrere el seu propi passat de lluites i mostres de ràbia públiques, iniciant una relació on «la teva presència va posar els dies en fila índia, de camí cap a les nostres cites». Una relació amorosa basada en el respecte i la cura, essent conscient que «l’elegància no està en el vestuari, sinó en els detalls entre dues persones que estan juntes».
Així, en l’empresonament, Erri de Luca reflexiona sobre la capacitat de sentir-se lliure fins i tot estan reclòs a la cel·la, assimilant la seva condició i apreciant el veritable valor de les coses, concloent que la llibertat veritable «no està en la possibilitat d’anar-me’n d’aquí, sinó en la d’unir les paraules que et dic i les conseqüències que puguin tenir» perquè «no temo cap conseqüència dels fets d’aquests últims dies. El temps de reclusió no em pesa, perquè segueix sent meu també allà dintre».
Plena de paral·lelisme i reflexions entrecreuades entre la llibertat, l’amor, la lluita, els drets i les reivindicacions socials i polítiques, Erri De Luca ha escrit una novel·la on ens parla de la possibilitat i l’atzar, de les coincidències i els infortunis, la llibertat i la lluita per aconseguir-la, el passat que torna per recordar-nos, o tal vegada retrobar-nos, amb ell i amb nosaltres mateixos, revivint revoltes i lluites, anhels i esperances. I traïcions i decepcions. I l’amor, com a refugi més que com a recerca, com a la llar sempre present fins i tot en temps de reclusió en cel·les d’aïllament. I el caliu d’un amor, un recer sempre acollidor i hospitalari, on reposar quan la soledat ens amenaça. I la muntanya i la natura, sempre present en l’obra de De Luca, un espai de llibertat on totes les opcions semblen reals i possibles, un lloc del que afirma que «vaig a la muntanya perquè allà dalt és on ha arribat la vora de la terra. La frontera amb el cel i l’univers és allà dalt».
Amb un estil poètic, cuidat, precís i ple de frases eloqüents i una inigualable tendresa, l’autor ens delecta una vegada més amb una novel·la emotiva i reflexiva, on les conviccions superen les parets de les cel·les on pretenen empresonar-les, perquè el fiscal va més enllà de la recerca de la veritat, aprofundeix i incideix buscant febleses allà on els ideals es formen i constitueixen el pensament i l’esperit. Perquè buscant la veritat, intenta trobar la repressió, el sotmetiment, la rendició.
Afirma De Luca, que «hi va haver un període de la història d’aquest país en què la meva generació política va ser considerada enemiga publica. Hi havia una magistratura que es dedicava en exclusiva a la repressió en contra nostra (…) Ocupaven la poltrona de jutge sense deixar de ser enemics». Són paraules que ressonen fortament dins nostre, pertanyents a un passat que alhora és present i que ens ajuda a prendre consciència que el passat sempre pot repetir-se si un afluixa en la lluita per defensar drets i justícia social. I cal ser fidel a les pròpies conviccions, perquè el que sí és del tot impossible és pensar que els drets s’aconseguiran si no hi ha qui els reclami i els defensi.
