Els fets de l’1 d’Octubre van canviar una societat poc avesada en conjunt a enfrontar-se de manera explícita a un estat molt acostumat a fer i desfer deixant de banda els anhels dels seus ciutadans. I la conseqüència d’aquest creixement reivindicatiu estès en gran part de la població ha tensat les costures d’una democràcia feta a pedaços i no plenament establerta, que sembla ressuscitar un passat que no va quedar del tot enrere.
Les majories absolutes de la dreta espanyola coneixen bé les idees del passat, i els fa venir salivera en pensar que poden retornar en certs aspectes a aquelles èpoques, restringint alguns dels drets actuals que tant va costar aconseguir. I la restricció va venir de la mà de la ‘Reforma del Codi Penal’ i la ‘Llei Mordassa’, ambdues aprovades l’1 de Juliol de 2015 com a resposta a tres moviments socials que creixien amb força: el 15M, Podem i el sobiranisme català que, acompanyats d’altres moviments socials com el feminisme, la PAH, les protestes pel soterrament de l’AVE a Múrcia i tants d’altres semblaven sotmetre l’Estat espanyol a una espècie d’examen sobre la democràcia i les llibertats. I enlloc d’obrir la ment, l’Estat espanyol va decidir tancar-la, enfosquir-la, i fer una mirada al blanc i negre d’un passat massa fosc per molts de nosaltres.
Amb el propòsit de denunciar les conseqüències de les aprovacions de les dues lleis anteriorment esmentades, les autores Laura Huerga i Blanca Busquets han escrit aquest implacable assaig en defensa del dret a la llibertat d’expressió i de manifestació, dos drets que estan en clar perill actualment. I per exemplificar aquesta retallada de drets, les autores exposen múltiples casos on les llibertats han estat restringides, sovint amb la connivència de la policia, jutges i fiscals, i esperonades per uns mitjans de comunicació que, deixant el periodisme de banda, han fet d’altaveu i s’han erigit defensors i promotors d’aitals actuacions repressives.
En aquest assaig s’analitzen, no únicament alguns dels casos on aquesta retallada de llibertats és més evident (presos polítics catalans com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, però també CDRs com Adrià Carrasco i Tamara Vila, tuitaires com Cassandra, cantants com Valtònyc, Cesar Strawberry i Pablo Hásel, i també Ermengol Gassiot, els nois d’Altsasu, Willy Toledo, etc… Una llarga llista de persones represaliades en base a la interessada interpretació d’unes lleis que enlloc de garantir drets fonamentals com la llibertat d’expressió i de manifestació, restringeix el seu ús segons la finalitat de la causa que suporten. I un clar exemple és la llei contra la incitació a l’odi, inicialment ideada i aprovada per defensar minories en risc d’exclusió o tradicionalment discriminades i que hem vist que ha estat utilitzada sovint per defensar partits polítics, la policia o, fins i tot, el feixisme. Tot un despropòsit en la utilització de les lleis, digne d’un despropòsit d’estat.
També es critica en aquest llibre la ‘Llei Mordassa’, una llei que clarament ataca la funció periodística i, en conseqüència, el dret a la informació. Una llei que intenta mantenir a distància els periodistes no simpatitzants amb un règim que fa olor de resclosit. Perquè sense llibertat de premsa, sense llibertat d’expressió, ens acostem a un estat totalitari que, mitjançant aquestes lleis, pretenen aconseguir la desmobilització d’una societat que reclama i lluita pels seus drets; a través de denúncies i multes que sobrevolen de manera aleatòria qualsevol que alci la veu contra l’estat s’intenta així inculcar en la població un sentiment preventiu d’autocensura que els eviti a seguir lluitant, de manera pacífica i legítima, per allò al que aspiren, allò que desitgen, allò que creuen merèixer.
Per tot això, i amb la mirada fixada amb cert recel davant la imminent sentència del judici dels presos polítics, aquest llibre ofereix una acurada anàlisi sobre alguns dels drets que també seran sotmesos a un veredicte. I si molts de nosaltres volem la independència també és per això, per defensar-los, per preservar-los i per honrar la difícil tasca feta per aquells que els van aconseguir per a tots nosaltres. És el nostre món, la nostra societat i el nostre futur el que està en joc. I tenim tot el dret, i fins i tot el deure, a defensar-nos.
