La reunió secreta del President de la Generalitat Artur Mas amb el President del Govern espanyol Mariano Rajoy ha transcendit als mitjans. Que fos volgudament secreta i que s’acabi sabent, ens recorda la famosa reunió secreta del candidat Mas amb el president Zapatero. Si fem memòria, recordarem sense problemes que en aquella reunió Mas va ser enganyat . No sabem què han pactat aquest cop, però sabem que en tot cas, ja s’ha filtrat que es van reunir, i que públicament, s’ha enganyat negant-ho.
La primera pregunta que ens fem és òbviament el perquè de tant secretisme. Les posicions dels dos dirigents eren prou obertament clares com per sospitar que les reunions amagades només serviran per prendre decisions que no volen explicar i per tant obertament inconfessables.
Si el president Mas considera que és més important pagar les nòmines de la Generalitat de final de mes que fer el referèndum, ho ha de dir. El xantatge és una arma que el govern espanyol de ben segur farà servir i els catalans hem de saber quina és la resposta del nostra govern. Hi haurà qui hi estigui d’acord i qui no. Però ho hem de saber. Si el president Mas considera que ara cal primer sortir de la crisi i després ja farem la consulta, ho ha de dir. És un argument prou clar com per defensar-lo i la gent sabrà valorar si es correspon al què van votar el passat novembre o no.
El dificilíssim moment econòmic i nacional que estem vivint vol sobretot que els nostres polítics actuïn amb claredat, que ens expliquin la veritat i que ens tractin com a persones amb criteri i opinió pròpia. En democràcia, és el vot dels ciutadans qui determina el futur polític, no les estratègies puntuals dels nostres dirigents. Per això, en democràcia calen referèndums i eleccions, i no pactes secrets i inconfessables. Aquesta és “la voluntat del poble”. Aquest és el “dret a decidir”. Que els nostres polítics ens diguin clarament el què pensen i el què volen fer. Que no ens enganyin. I si ho fan, que després no es lamentin de perquè la gent no els vota.
