Benaurat Fill meu

que em feres néixer néta i polida

 a curull de dons i devessall de gràcia.

Benaurat Fill meu

que em donares Josep,

un homenot amb mans de fuster

i tendreses d’àngel,

tan innocent

que sabé la meva innocència.

Sense altra cosa fou el meu home

com ningú més home ha tingut.

 

Benaurat Fill meu

que et sentia al ventre

on cada espernec era una festa

i cada pas una estrofa del Gènesi.

Et vaig deslliurar,

encara et duc al ventre.

 

Benaurat Fill meu

tan bon minyó

sense ser una figa flor,

tan esparvillat

sense esveraments,

tan noi de la mare.

           

Benaurat Fill meu

al llit de mort de Josep.

Em deixares sola

per predicar el Regne,

mentre les veïnes et xafardejaven

de mal Fill

deixant sa Mare

per embolicar-se a Profeta

           

Benaurat Fill meu

que feres a ton Pare Etern

un pare pedaç 

amb el fill ximplet,

un pare pedaç

amb el fill garratibat.

 

Benaurat Fill meu

que capgirares el món

amb les Benaurances.

           

Benaurat Fill meu

que ens ensenyares el Parenostre.

 

Benaurat Fill meu

que suares sang

per fer-nos de la teva sang.

 

Benaurat Fill meu

que ens arrossegues a la glòria.

 

Benaurat Fill meu

que m’has fet un ventre

semblant al de ton Pare

on hi caben tots els homes.

Amén.