Per Fèlix Rabassa i Martí
És curiós com la història es repeteix. El 16 d’abril de 1933, durant l’Aplec de Ripoll que se celebrava en el context de la commemoració del Centenari de la Renaixença, una colla d’esvalotadors van atacar un grup de patriotes catalans i occitans que duien banderes de la creu de sant Jordi i banderes de la creu de Tolosa (l’ensenya nacional occitana). L’Aplec era organitzat per Palestra, Estat Català, Nosaltres Sols! i altres organitzacions separatistes i catalanistes, que aquells anys foren injustament acusades de feixistes. La cristianofòbia que destil·laven aquests fets ve reforçada per l’aparició d’un article al diari L’Opinió uns dies després que s’esdevinguessin. L’article, signat per Cèsar August Jordana, justificava veladament l’atac mitjançant arguments descaradament anticlericals, afirmant que els organitzadors no haurien d’haver barrejat “obsessivament” el sentiment de catalanitat de l’Aplec “amb els tèrbols corrents de la superstició romana”, en clara al·lusió a l’Església Catòlica. Aquest episodi, protagonitzat per uns suposats antifeixistes que en realitat no eren una altra cosa que cristianòfobs, el va recollir l’historiador Lluís Duran al seu llibre Intel·ligència i caràcter. Palestra i l’educació dels joves (1928-1939) (Afers, 2007).
Han passat molts anys, d’aleshores ençà, i la nostra historiografia ha demostrat a bastament que aquestes organitzacions, Palestra, Estat Català i Nosaltres Sols!, no n’eren pas, de feixistes, però les acusacions i les calúmnies sense fonament han perdurat fins avui.
En les passades eleccions municipals el Front Nacional de Catalunya es presentà a la vila de Ripoll. Durant la presentació de la seva candidatura, el dia 15 de maig, els organitzadors i els assistents a l’acte van ser objecte d’assetjament per una colla d’exaltats suposadament antifeixistes. Aquests individus escridassaren la gent que hi havia allí i els titllaren de feixistes i de racistes, tot picant els vidres del local on es portava a terme l’acte. Fins i tot un dels assetjadors cridà –en castellà– que el que calia era cremar el monestir de Santa Maria de Ripoll. Vuitanta-sis anys després d’aquell llunyà 1933 la cristianofòbia emmascarada d’antifeixisme es tornava a fer present a Ripoll. La història es repetia.
Cal que recordem que tres anys després de 1933, en el marc de l’alçament feixista de Franco, centenars de suposats antifeixistes començaren a cremar esglésies per tot Catalunya –amb tot el seu valuós contingut patrimonial– i a assassinar capellans que no tenien res a veure amb el feixisme?
Les actituds totalitàries d’aquells que al començament de la guerra de 1936-1939 van voler imposar les seves idees tot esborrant una part de la memòria de la Nació i del patrimoni de tots els catalans s’han reproduït a Ripoll, mitjançant les intimidacions i els insults sense fonament. Només hi podrem fer front seguint l’exemple d’aquells patriotes que, aquell llunyà any 1933, van honorar i dignificar, de Ripoll estant, la llengua, la cultura i la nació catalanes.
—–
Fèlix Rabassa i Martí. Nacionalista català, amant de la llengua, la història, les tradicions i la literatura catalanes. De formació sóc historiador i escric literatura fantàstica sempre que puc. De tant en tant m’agrada fugir cap a la natura per cercar les nostres arrels com a poble. I de vegades les trobo!
